L’escriptor barceloní Max Besora Mascarella s’ha inventat un paisatge literari i geogràfic propi, ha relatat les aventures d’un conqueridor català perdut a les Amèriques i ha fet néixer una musa que, al final, se li ha revoltat. Amb aquests antecedents, poques coses semblaven faltar-li per fer a un dels autors més iconoclastes de les lletres catalanes contemporànies. El que, segurament, ningú s’esperava és que per al seu nou llibre es posaria en la ment, i en el pèl, d’un gos.
El protagonista de ‘La veu del seu amo’ és un gos rodamon que pateix els excessos i les crueltats dels “ximpanzés evolucionats”, és a dir, dels humans. Al llarg del seu periple, i mentre li van canviant el nom cada dos per tres, l’animal s’adonarà que tothom busca un amo, però que no és fàcil trobar-ne un de bo. Amb el sentit de l’humor que caracteritza els texts de Max Besora, ‘La veu del seu amo’ s’erigeix com un manifest animalista sense fer moralisme ni optar pel pamflet.
Crítica a les noves tecnologies
L’escriptor, en una entrevista al ‘Plaça Tísner’, també s’ha mostrat molt crític amb les noves tecnologies. Considera que “l’actual opi del poble és la tecnologia” i se sorprèn que no rebin més crítiques. Per Besora, sota la promesa de connectar a la gent, el que ofereix realment és “estar tancat a la teva habitació davant d’una pantalla per parlar amb algú a distància“. Per tant, ha dit, el que seria important és “tornar a poc a poc a una realitat més empírica per trobar-nos i ajudar-nos entre nosaltres“.
