El 31 d’octubre se celebra la Castanyada i Halloween, i el dia 1 de novembre és Tots Sants, tres festes que evoquen el trànsit de la vida a la mort i que, en el cas de Halloween, juguen amb la idea del més enllà. En aquest cas, a ‘Plaça Tísner‘ volem parlar de fantasmes i d’esperits més o menys benèvols i, en concret, d’aquells que es passegen per la meca del cinema: Hollywood.
La noia de la lletra H
Peg Entwistle era una jove enamorada de la interpretació que havia despuntat a Nova York fent teatre als anys 20, al costat de figures com, per exemple, Humphrey Bogart. El cas és que, com moltes altres de l’època, va provar sort a Hollywood, on va entrar en nòmina d’un estudi, la RKO, però no li oferien papers fins que se li va donar l’oportunitat de fer un dels personatges de ‘Thirteen women’, una interessant pel·lícula d’intriga… però en el muntatge final, el seu personatge va ser retallat dràsticament perquè en el guió s’insinuava que tenia una relació amb una altra dona. Tot el que en va quedar van ser dues escenes.
Entristida, Peg Entwistle va patir una forta depressió i la nit del 16 de setembre del 1932 va pujar als turons de Hollywood, on hi ha el famós cartell, es va enfilar a la lletra H i es va llençar al buit. Des de llavors, múltiples visitants asseguren haver vist el seu esperit rondant per la zona i l’han sentida, fins i tot, plorar. Se la coneix com la noia del cartell de Hollywood o la dama blanca de Hollywood.
La dama vestia de negre
Rodolfo Valentino era un autèntic galant del primer Hollywood que despertava unes passions que avui dia són difícilment equiparables. Riu-te del Harry Styles! Valentino va tenir una carrera fulgurant… però breu, perquè va morir amb només 31 anys d’una peritonitis. El seu funeral va ser tota una demostració de bogeria compartida en què les masses es van abocar als carrers per acomiadar l’ídol. Hi van haver atacs d’histèria, demostracions melodramàtiques d’amor i fins i tot alguns suïcidis. I amb Valentino ja enterrat, es va començar a veure una dama tota vestida i emmascarada de negre que es passejava per la seva tomba.
Al principi es va dir que no era un espectre, sinó la guionista June Mathis, gran amiga del finat, però Mathis va morir un any més tard que Valentino, després es va dir que era una infermera anomenada Ditra Flame, però aquesta va morir als anys 80… i encara avui dia es veu aquesta figura de negre! Fantasma? Això és el que diu la llegenda… però no. En realitat, si furgues una mica, veus que a partir de la primera dona de negre, que era aquesta infermera, es va establir la tradició que cada 23 d’agost una dona es vesteixi de negre i es passegi per la tomba de Valentino. Un ritual que ha perviscut fins als nostres dies.
L’estrella i el satanista
Jayne Mansfield va ser una de les grans representacions de la cosificació de la dona per part de Hollywood, que va voler fer d’ella un símbol eròtic com Marilyn Monroe i les seves encarnacions de rossa tanoca. Tot i això, la seva sort en l’àmbit professional va ser força més discreta, protagonitzant comèdies sense gaire gràcia que, essencialment, explotaven el seu cos. Avui dia és potser més famosa per unes fotos al costat de Sophia Loren en què es veu que la italiana no està particularment contenta de sentir-se eclipsada per Mansfield.
A mitjans dels 60, Mansfield, que buscava noves formes de mantenir la seva popularitat, va visitar l’església de Satan, una organització fundada per Anton Lavey, un satanista molt popular a l’època a qui anomenaven el papa negre. Diu la llegenda que, en una d’aquestes visites, Mansfield va manipular unes espelmes negres i va caure sobre ella una maledicció.
El 29 de juny del 1967, l’actriu, el seu xofer, el seu amant i tres dels seus fills viatjaven en un cotxe que es va estampar contra un camió. Els tres adults van morir en l’acte, els nens, afortunadament, van sobreviure sense gaires ferides, però aquest accident traumàtic va generar una llegenda, alimentada pel mateix Anton Lavey, que afirmava que la mort de l’actriu era el resultat d’aquesta maledicció.
Maleït Little Bastard
El terrible accident que va posar fi a la vida de James Dean també va generar no una llegenda, sinó dues. La primera té a veure amb el motiu de l’accident: James Dean era molt amic (i hi ha qui diu amant) d’una presentadora de televisió i actriu anomenada Maila Nurmi, a qui tothom coneixia com a Vampira. Vampira presentava pel·lícules de terror a la petita pantalla, i com a part de l’aura esotèrica que l’envoltava, va començar a córrer que havia llençat una maledicció a James Dean perquè, just abans del seu accident, aquest l’havia rebutjada.
Però la història més curiosa té a veure amb el Porsche de James Dean, el Little Bastard, com l’anomenava l’actor. Després de l’accident, un restaurador el va comprar i el va començar a arreglar. Mentre el restauraven, els cables que subjectaven el cotxe van cedir i el vehicle va esclafar les cames d’un operari. A continuació, en una exposició, el cotxe va tornar a caure de l’expositor i va trencar-li el maluc a un visitant. Dos dels seus pneumàtics van anar a parar a un cotxe de carreres, amb tanta mala sort que van petar en plena cursa i van provocar que el pilot acabés en coma.
En fi, un seguit de desgràcies que han alimentat la fama que el cotxe de James Dean està maleït.
L’aviador fantasma
Howard Hughes, empresari, enginyer aeronàutic i gran magnat del cinema va dissenyar avions, sí, però també va produir títols força mítics del setè art com ‘Els àngels de l’infern’ o ‘Scarface’. Era una personalitat magnètica però complicada, amb idees estrafolàries i decisions tan poc encertades que va acabar enfonsant el seu estudi, la RKO (el mateix estudi, per cert, on treballava Peg Entwistle, i amb això tanquem el cercle).
Potser l’acte més luctuós relacionat amb Hughes va ser el rodatge d’‘El conquistador de Mongolia’, una pel·li força mediocre que tenia a John Wayne fent de Genghis Kahn (tela) i que ha passat a la història perquè es va rodar a prop d’un camp de proves nuclears a Utah. I no només això, sinó que Hughes va transportar la terra contaminada del lloc per a les escenes de plató. A resultes de tot plegat, un nombre esgarrifosament alt de membres del rodatge, incloent el mateix John Wayne, van morir de càncer en els anys següents.
Hughes, que patia una forma molt severa de trastorn obsessiu compulsiu, es va recloure a casa seva i, quan es va adonar del que havia fet, es va retirar del món del cinema i va passar els darrers anys de la seva vida visionant obssessivament ‘El conquistador de Mongolia’.
El tema és que des de fa anys, des de la mort de Hughes el 1976, un esperit ronda el teatre Pantages, un dels més bonics de Los Angeles, i que havia sigut propietat del magnat. Segons diuen, s’ha vist a Hughes vagar pel teatre com una ànima en pena, potser turmentat pel que va passar amb la seva darrera cinta, i també se senten en diverses estances de l’edifici l’olor de puro tan característica que acompanyava a Hughes.
