No sempre és fàcil per als infants saber què voldran ser quan siguin grans però de vegades saben exactament què volen ser de petits. Al número 44 del carrer de l’Oblit ho tenen clar: volen ser DJ i productors de música electrònica.
Per això assisteixen a les classes que Rosa Amuedo García ofereix a l’Escola Professional DJ Kids (PDJK). Un projecte que va néixer com una extraescolar de so dins de l’Institut Montserrat Roig (antic Secretari Coloma) l’any 2010 . I a ‘Plaça Tísner‘ hem assistit a una de les seves classes.
Som uns fanàtics de la música i de tocar botons”
Els inicis de l’escola
La seva fundadora recorda que al principi no tenien equips professionals i van haver de buscar patrocini “perseguint” literalment als qui anomenaven “els senyors Pioneer” per mostrar-los les seves mescles. Així van aconseguir la primera controladora.
Actualment, PDJK continua però en un espai propi al barri del Guinardó en què coincideixen alumnes d’entre 7 i 25 anys. Segons Amuedo, el que més els estimula és el fet de treballar amb la música contemporània i la tecnologia. “Som uns fanàtics de la música i de tocar botons”.
El que més m’ha aportat és estimar la música”
Una formació completa
A les classes no només s’aprèn a punxar: fan informàtica, història de la música, ritme i notació musical, entre d’altres. De fet, alguns alumnes també toquen instruments clàssics i han trobat en l’electrònica una motivació extra.
“Mesclar la música i posar efectes, això és el millor, però és difícil”, explica el Leo Iglesias Araslanova. “El que més m’ha aportat és estimar la música i quan l’escolto dic: jo sé perquè això és així, ara entenc aquest patró”, valora la Clàudia Solanell Rueda, que va ser la primera alumna en un moment en què encara eren tot nois, ja que no hi havia gaires referents dones en la música electrònica.
Superar els prejudicis
Una altre aspecte que també ha evolucionat és la percepció de la figura del DJ en els últims anys. “Al principi era difícil perquè hi havia l’estigma de les drogues, la nit, el club… quan venien era perquè el nen volia fer de disjòquei, no perquè al pare els semblés que era una bona activitat”, explica Amuedo.
Ara, però, moltes famílies són públic habitual de festivals com el Sónar i consideren l’electrònica com un gènere en si mateix. De fet, no ha estat fins a aquest 2023 que el conveni col·lectiu del sector ha equiparat la figura del DJ a la del músic, amb tots els seus drets.
El més bonic de tot és que la festa depèn de tu però tu depens del públic”
La psicologia de pista
Un cop superen la tècnica, l’alumnat de l’escola es llança a actuar davant del públic, primer en festes de barri però després en diversos festivals i clubs de la ciutat. Van ser els primers alumnes menors d’edat a actuar al Sónar de Dia i també han mostrat les seves habilitats a festivals com el Sónar Kids o el Minimúsica.
“El més difícil de passar de cara al públic és la psicología de pista, com fem que s’elevi aquesta energia i el més bonic de tot és que la festa depèn de tu però tu depens del públic”, comenta l’exalumne i col·laborador Manuel Martínez Carretero (DJ Numax). De PDJK han sorgit projectes artístics com Anna Lanav, 753codemusic o Atuma.
Són més deshinibits que els adults, tenen menys complexos”
Aprenentatge intergeneracional
En aquesta escola aprenen els grans dels petits i els petits dels grans, ja que en una mateixa classe conviuen alumnes de diferents edats. “A vegades els més petits són millors que nosaltres”, reconeix Judit Carrillo Fernández, una de les alumnes més veteranes. “Són més desinhibits que els adults, tenen menys complexos”, assegura Amuedo.
El projecte no es desenvolupa només dins les parets de l’escola. Sovint es fan tallers puntuals en festivals, escoles, centres civícs o al carrer, per tal que altres nens i nenes puguin endinsar-se en la música electrònica amb un objectiu que el Roque Trinidad García té molt clar: “Fer-los ballar i que estiguin feliços”.
