La Biblioteca de Catalunya acull l’espectacle ‘Tots ocells’, de Wajdi Mouawad i amb direcció d’Oriol Broggi, una tragèdia coral amb intèrprets com Clara Segura, que ha vingut al ‘Plaça Tísner‘ a explicar-nos com és tornar a un text de l’autor libanès i fer-ho en un moment en què la guerra de Gaza ressona fins i tot als teatres.
L’insuportable pes de la identitat
L’Eitan i la Wahida es coneixen a la biblioteca de la Universitat de Colúmbia. Ell és d’origen jueu i ella d’origen àrab, però el seu amor no entén de les diferències històriques ni dels abismes de retrets que han conformat, sovint, la història d’aquestes dues comunitats. El problema és que per als pares de l’Eitan això és diferent. Davant de la seva negativa airada a tolerar la relació, la parella decideix marxar de viatge a Israel per conèixer una mica millor el passat del jove, però allà les coses ben aviat es comencen a complicar.
Amb ‘Tots ocells’, Wajdi Mouawad conforma un relat coral en què cada personatge exposa punts de vista carregats d’arguments, però en ocasions extrems i oposats. La recerca de l’Eitan ens porta per un viatge a través de l’espai —dels EUA a Alemanya, Israel i Palestina— i del temps, de l’Holocaust fins als atemptats de Hamas passant per la massacre de Sabra i Chatila. Al final del recorregut queden un grapat de grans preguntes: la identitat, és un substrat biològic o cultural? El perdó és possible quan es carrega amb les ferides dels avantpassats? L’amor pot salvar les barreres de la història?
Tornar a Wajdi Mouawad
Clara Segura és la Norah, la mare de l’Eitan. A l’hora de treballar la rica diversitat d’escenes, situacions i emocions que transiten els personatges, tot el repartiment va haver de fer un treball d’abstreure’s de la realitat de la guerra de Gaza. Les coincidències del que està passant amb el que explica l’espectacle feien que calgués agafar distància a l’hora d’abordar-lo, i més quan s’interpreta algú que, com el cas de la Norah, està fermament alineada amb la defensa d’Israel.
Amb ‘Tots ocells’, Clara Segura posa veu a les paraules de Wajdi Mouawad 12 anys després de l’èxit incontestable que va suposar ‘Incendis’, una de les produccions més reconegudes de La Perla 29.
El “mosaic” de Clara Segura
- Un director: Oriol Broggi. Fa 25 anys, Clara Segura va actuar per primera vegada a les ordres del director de La Perla 29 i, des de llavors, aquest fèrtil tàndem creatiu ha triomfat amb espectacles com ‘Antígona’, ‘Incendis’, ‘Una giornata particolare’ o ‘Bodas de sangre’.
- Una feina: la de metge forense. Clara Segura s’ha vestit amb bata blanca i ha hagut de tractar amb alguns dels pitjors criminals que poblen la sèrie ‘Nit i dia’, un fenomen de la televisió catalana recent amb ella com a protagonista.
- Un carrer: Mossbank road. Ubicat en algun punt del Regne Unit, ha sigut la llar de tres noies que van triomfar als teatres fa set anys, amb premi Butaca per a la Clara inclòs.
- Una obra: ‘La trena’. A més de convertir-se en una de les actrius més cobejades dels nostres escenaris, Clara Segura s’ha llançat a dirigir. I l’èxit, un cop més, l’ha acompanyada amb aquesta història de tres dones a la recerca de la seva llibertat individual.
- Un animal: els ocells. La Clara ha tornat a la Biblioteca de Catalunya per treballar amb Oriol Broggi a ‘Tots ocells’, un text sobre el pes de les herències enverinades, l’enemistat entre els pobles i la possibilitat de relacionar-nos des de la diferència.
- Una plaça: els Jardins de Rubió i Lluch, per on s’entra al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, és la tria de la Clara. Però també ens ha proposat una altra plaça. Endevineu quina? La de Sant Felip Neri.
