L’actriu, monologuista i humorista Clara Ingold torna a Barcelona amb ‘Paloma de parque’, el seu segon espectacle en solitari, que ha despertat reaccions entusiastes allà per on ha passat. Els dijous 9 i 23 de maig, i el 6 de juny, la podreu veure al Teatre Borràs. Abans, però, passa pel ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos de tot allò que alimenta el seu humor.
El desig de ser colom
A ‘Paloma de parque’, Clara Ingold parla de la pressió estètica que la societat sotmet a les dones, de violència masclista viscuda en primera persona, de traumes propis i adquirits i dels escenaris més pessimistes del canvi climàtic. Temes seriosos, que ens afecten d’una manera o d’una altra, i que passats pel seu tamís ens arrenquen una riallada.
La humorista mallorquina sap que la comèdia és un bàlsam i una eina imprescindible per enfrontar-se a la vida i no acabar especialment perjudicada. I amb un panorama així, qui no voldria ser colom i tenir menys maldecaps.
Al llarg de l’hora que dura l’espectacle, Clara Ingold es posa seriosa, adopta una actitud esbojarrada, crida, riu i fa mofa d’ella mateixa. Tot plegat, amb un ritme trepidant, en què els temes i els registres se succeeixen a tota velocitat, i en què la música juga un paper important. ‘Paloma de parque’ conté diverses cançons que serveixen de contrapunt humorístic i que ajuden a vertebrar el monòleg en els seus diferents capítols.
Actuar en solitari
‘Paloma de parque’ és el segon monòleg de Clara Ingold després de ‘Peajes’ (2020), un espectacle en què s’ho va haver de fer gairebé tot ella sola i que, per tant, li va suposar un esforç personal important. Per al seu nou xou, Ingold s’ha envoltat d’un equip més gran, encapçalat pel director Josep Orfila. El resultat és un monòleg que ha esgotat entrades a les seves funcions a Palma de Mallorca i que ara recala al Teatre Borràs.
El “mosaic” de Clara Ingold
- Una illa: Mallorca. La Clara Ingold va néixer a la més gran de les Balears i es va llicenciar a l’escola d’art dramàtic que hi ha a Palma. Segur que alguna cosa del tarannà mallorquí s’ha empeltat en el seu sentit de l’humor.
- Un monòleg: ‘Peajes’. L’any 2020 va debutar amb aquest espectacle de creació pròpia que la va dur per tot l’estat i fins a Mèxic. I tot i l’èxit del muntatge, es va prometre que no tornaria a fer un monòleg…
- Un germà: el Diego Ingold. La família Ingold porta l’espectacle a la sang, i la Clara i el Diego han treballat plegats a Trampa Teatro, un projecte de teatre i d’improvisació que ha contribuït a dinamitzar l’escena cultural mallorquina.
- Un animal: el colom, o més aviat, la ‘Paloma de parque’. Tot i que havia assegurat que mai més no faria un monòleg, la Clara Ingold només ha necessitat tres anys per tornar a enfilar-se als escenaris en solitari tot reivindicant una de les criatures més ultratjada pels barcelonins.
- Un festival: Insomnia. La Clara Ingold ha començat molt bé el 2024, guanyant el festival Insomnia amb el seu nou espectacle i recollint un gran èxit a La Llama Fest. El nom de la nostra convidada ressona amb força en l’escena monologuista barcelonina.
- Una plaça: la del Quadrado, a Palma. Ubicada al nucli antic, té antigues cases mallorquines, edificis modernistes i arbres centenaris. El que no ens queda clar és si també està plena de coloms…
