Al segle XIX, els viatgers que arribaven a Barcelona trobaven aixopluc al número 12 del carrer de Carders. Era un antic palau del segle XVI reconvertit en fonda amb un nom que inspirava benastrugança: l’Hostal de la Bona Sort. L’edifici està protegit dins del Catàleg de patrimoni com a “exemple d’arquitectura residencial d’inici de l’edat moderna i un testimoni de l’evolució històrica del barri”.
Però ja fa més d’un segle que aquest antic hostal es dedica a l’activitat cultural. Primer amb l’associació Germanor Barcelonina, fundada el 1913, i ara amb l’associació RAI (Recursos d’Animació Intercultural) que des del 1993 treballa per a la transformació social a través de la producció, la programació i la formació en arts escèniques.
Aniversari amb un futur incert
En aquest espai del nucli antic de la ciutat, l’entitat disposa d’un escenari excepcional per a l’exhibició: un dels teatres més antics que es conserven a la ciutat amb l’estructura original però que actualment es troba en risc de desaparèixer.
Coincidint amb el seu 30è aniversari, l’entitat viu una crisi econòmica que posa en perill la continuïtat del projecte. En l’horitzó hi ha un tancament que segons els seus actuals gestors deixaria un forat important en la cultura de base del barri que obre les portes a qualsevol persona que vol iniciar la seva activitat artística.
Molts dels tallers els fan persones que han arribat a la ciutat fugint d’altres realitats”
Una plataforma d’artistes
Tant els tallers com la programació acullen artistes i projectes que acaben d’arribar i que potser encara no han pogut regularitzar la seva situació. “Actualment molts dels tallers els fan persones que han arribat a la ciutat fugint d’altres realitats”, explica Meritxell Pérez Martínez, voluntària i secretària de la junta directiva. La RAI ha estat una plataforma per a la professionalització de companyies teatrals i grups musicals com Che Sudaka.
Sempre ho he sentit com un espai d’acollida, és un lloc que dona moltes oportunitats”
Rodrigo Hernández Silva va arribar a la RAI fa 12 anys amb la seva companyia d’improvisació teatral. “Sempre ho he sentit com un espai d’acollida, és un lloc que dona moltes oportunitats“, recorda l’actor, que actualment coordina els tallers que s’ofereixen a l’espai com les sessions d’aeris, flamenc i salsa, entre d’altres.
Diego Lara va arribar al projecte més recentment, quan fa dos anys hi va instal·lar el seu segell independent, Ape Soul Records. Es tracta d’un estudi de gravació que s’adapta a les necessitats dels artistes fora del ritme i els elevats costos de la indústria musical. “Hi ha pocs productors que es puguin permetre el temps necessari perquè un artista es mostri real en un estudi i alhora fer-ho a un preu accessible“, comenta Lara.
Un pressupost “insuficient”
La RAI funciona de forma horitzontal, assembleària i autogestionada i es finança amb les aportacions dels socis, els ingressos de taquilla i de barra i les subvencions que l’Ajuntament i la Generalitat. Però ja fa temps que aquest finançament resulta insuficient per assumir l’elevat cost del lloguer de l’espai, que es troba en una zona d’alta gentrificació.
Fa uns anys ja van engegar la campanya de mecenatge #aRAIsistir però ara la situació s’ha vist agreujada pels efectes de la pandèmia i han hagut de fer front a un deute de prop de 80.000 euros i a la desintegració de la plantilla que s’ocupava de la gestió.
Des de fa uns mesos és un equip de voluntaris que treballa per mantenir tota l’activitat cultural de l’entitat i organitzen activitats per recaptar fons, com un cabaret solidari. “No ho penso donar per perdut fins que no vegi el candenat a la porta”, declara Hernández Silva.
De moment, segueixen en converses amb la propietat per arribar a un acord econòmic i estan en espera que l’Ajuntament creï una taula de treball amb el districte de Ciutat Vella, l’ICUB i Barcelona Activa per vetllar per la continuïtat del projecte.
