Les artistes d’identitat no binària Mariokissme i R. Marcos Mota han passat pel ‘Plaça Tísner‘ per explicar El Palomar, un col·lectiu que van crear l’any 2013 per donar veu a aquelles persones que per la seva identitat de gènere tenen dificultats per introduir-se en l’esfera cultural contemporània. Ambdues diuen que el seu objectiu des de fa 10 anys és “crear un espai per construir una memòria artística que per la nostra identitat se’ns ha negat sempre“.
Les dues artistes estan satisfetes amb el seu recorregut, sigui impulsant projectes propis o fent col·laboracions. Tot i això, asseguren que podrien produir molt més si rebessin més ajudes per part de les institucions i administracions públiques.
Col·laboracions amb altres artistes
El Palomar ha treballat amb altres artistes com el gallec Xoán Anleo, amb qui va realitzar l’exposició “Inductores ideales” (2015). D’altra banda, l’any 2017 es va encarregar de la direcció del videoclip ‘Pop Ur Pussy‘, que forma part del tercer disc de C. Tangana. I el seu darrer treball pertany a “There must be justice” (2022), una recopilació de mescles de la banda sonora original de ‘Schreber is a woman‘ que “ens fa sentir orgulloses“, reconeixen Mariokissme i Marcos Mota. És el primer àlbum creat íntegrament per artistes transsexuals i no binàries.
“Transformar la cultura i la societat”
Mariokissme es mou entre diferents disciplines i formats com el videoart, la performance o la música. Per la seva banda, el treball de R. Marcos Mota recorre la ficció de gènere des de la distopia, a través de “les genealogies bastardes de la identitat travestí, el folklore polític i l’horror còsmic”. Totes dues expressen que sempre intenten reinventar-se i provar llenguatges artístics nous: “Ho fem per provocar canvis, perquè entenem l’art com una manera per transformar la cultura i la societat“.
