Fa temps que passa desapercebuda als ulls del veïnat, com un element més de paisatge de la ronda de la Guineueta Vella, just a la frontera amb Collserola. Fa dècades que no s’hi atura cap bus, però l’antiga marquesina segueix allà des des del 1980. “Era l’origen i final de la Línia 76, des que es va estrenar l’1 d’abril del 1980 fins que al 1985 es va allargar fins a la Vall d’Hebron”, explica en José Mora, l’aficionat i estudiós del transport públic que és darrere el web autobusesbcn.es o el canal d’X @autobusesBCN.
Segons TMB, l’Ajuntament era el responsable de treure la marquesina un cop va deixar de funcionar com a parada de busos. Fonts del consistori, però, han explicat a betevé que no saben per què no es va retirar i ha quedat durant anys oblidada.
Origen i final de la Línia 76 durant cinc anys
Es tracta d’una línia que, afegeix Mora, es va crear perquè els veïns poguessin arribar a les oficines del districte IX- Nord, l’escissió de Sant Andreu de Palomar que avui dia correspon a bona part de Nou Barris. En aquell moment, les oficines eren prop de la parada, al carrer de Juan Ramón Jiménez.
En José Mora recorda haver viatjat amb el bus 76 fins aquella marquesina de petit amb el seu pare. “Era allà, solitària, com al final de la ciutat”, recorda. Segons ha investigat, aquesta línia de bus tenia dos vehicles, que connectaven cada mitja hora Ciutat Meridiana i Canyelles. “Tenia la particularitat que no hi havia servei entre les 15 i les 17.30 h, perquè en aquell temps les oficines municipals estaven tancades“.
Hi havia altres busos que s’hi aturaven però ho van deixar també de fer. Com el que avui dia seria el 182, que puja i baixa a Torre Baró i que, curiosament, té una parada sense marquesina tan sols uns metres més enllà. És l’únic que continua baixant per aquell tram de carrer. La resta, com el 47, el 27 o el V27 fa molt que circulen, de tornada, per la via Favència.
La pena o la virtut és que ningú s’ha fixat en la vella marquesina i, per això, ningú l’ha retirada”
Demanen que es restauri
Es tracta d’un model de marquesina de bus anterior als jocs olímpics, quan van ser substituïdes per les encara avui presents de sostre groc. El pas del temps i l’acció humana han fet que perdés els vidres, el revestiment del sostre en imitació fusta i brillantor. “No ha tingut cap manteniment, però ningú s’hi ha fixat i no l’han retirada. Ara no voldria que ho fessin, sinó que la restaurin i es mantingui“, apunta Mora. No és l’únic que en reclama una supervivència guanyada amb els anys. I si ja no pot donar servei a cap bus, sí que pot continuar sent punt de trobada i inici d’excursions cap a Torre Baró o Collserola.
