Sembla que la majoria dels afectats no han començat a reclamar fins ara. Molts han preferit marxar o descansar durant el pont i començar a fer els tràmits a partir d'avui o de dilluns que ve. Però segons la fiscalia, tot i que encara no hi ha dades del nombre de denúncies que s'han interposat a Catalunya, sí que se sap que algunes d'elles ja han arribat als jutjats. Des de l'OCUC recorden que existeixen diverses vies per reclamar. El primer que han de fer els afectats és adreçar-se a les agències de viatges i les companyies aèries. Les aerolínies, segons les organitzacions de consumidors, estan actuant amb força eficiència en el reemborsament dels diners o la reubicació dels passatgers. La segona via de reclamació, si hi ha danys i perjudicis que es puguin acreditar, és reclamar a AENA. I la tercera i última opció és la via judicial. De fet, els controladors aeris ja tenen diversos procediments oberts: tant expedients disciplinaris laborals com denúncies per la via civil i penal i també les que presenten els particulars. En aquests casos, molts recorren a bufets privats d'advocats. ALBERT JUAN, advocat de l'OCUC "Primer cal informar-se del possible cost del procediment i també es pot anar en grup per tenir certa força." Les organitzacions de consumidors consideren que les sancions a AENA han de ser exemplars. Una postura que comparteixen els advocats dels afectats. Però alguns experts consideren complicat que hi hagi una indemnització estandaritzada per als afectats, ja que cada cas és diferent. A més, resulta difícil trobar precedents de crisis tan greus com aquestes, de manera que és difícil preveure quines decisions es prendran als jutjats.
La vaga podria tenir també conseqüències penals. El fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha advertit que demanarà penes d’entre tres i vuit anys de presó per als controladors que van abandonar el seu lloc de treball.
Avui 12 d’aquests professionals s’han negat a declarar davant la Fiscalia de Madrid. Estan acusats d’un presumpte delicte de sedició i, per tant, els controladors creuen que només hauran de declarar davant d’un tribunal militar. La Fiscalia els ha aclarit que no és així perquè els fets van passar divendres, abans dels decrets de militarització, però els controladors igualment s’han refermat en el seu dret a no declarar.
El sindicat dels controladors ha recorregut davant del Tribunal Suprem la declaració de l’estat d’alarma i la militarització dels aeroports.
