Aquest dilluns, 10 de juny, fa 24 anys d’un dels temporals més virulents que es recorden: els aiguats que van afectar el massís de Montserrat i els estralls que van afectar tota la zona propera, causant la mort de cinc persones.
Quants litres van caure durant el temporal del 10 de juny del 2000?
La pluja intensa va començar de bon matí, entre dos quarts de sis i les sis del matí. En només una hora es van superar els 100 l/m2 a la mateixa abadia de Montserrat i al final del dia es van superar els 200 l/m2 a moltes poblacions properes de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat i el Baix Penedès.
Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, es van registrar 170 l/m2 a l’abadia de Montserrat, el registre més important des que hi ha dades climàtiques. Només per fer-nos una idea de la virulència d’aquell temporal, en només una jornada va ploure més que a Barcelona durant els quatre dies de l’abril del 2020, just després de Sant Jordi, i que van deixar registres de fins a 200 l/m2 a la ciutat. En una comparativa més recent, els 170 litres caiguts corresponen a prop de la pluja caiguda en el darrer mig any.
La quantitat més elevada del temporal del 10 de juny del 2000 es va registrar a Collbató, amb 257 l/m2, però també són importants els 210 l/m2 del Bruc, 170 l/m2 al Monestir de Montserrat i els 166 l/m2 a Esparreguera.
A Barcelona, a aquella jornada només van caure 5 l/m2 a l’Observatori Fabra, el que mostra que els aiguats no van ser generals.
La importància del relleu i danys que va desencadenar
El relleu de la zona és tan peculiar que van créixer molts torrents, que en lloc de torrents semblaven autèntics rius i van provocar nombroses inundacions. Les destrosses van ser milionàries i van afectar, sobretot, el mateix recinte de l’abadia de Montserrat i el pont de l’N-II que se’l va endur la riera de Magarola a Esparreguera. La rierada de la riera de Marganell, va deixar incomunicada tota la carretera durant mesos.
El diari ‘La Vanguardia’ explicava el dia després que, curiosament, l’edifici de Montserrat que millor va suportar l’aiguat va ser la vella Escolania, ja que es trobava en remodelació i en aquell moment estava buida i sense finestres, de tal manera que l’aigua va poder entrar i sortir sense dificultats. També explicava el cas d’un casament previst per aquella jornada i en el qual, evidentment, la núvia no va poder arribar.
Un total de 5 persones van perdre la vida en aquell episodi, dos de les quals mentre circulaven per l’A2 a l’altura d’Esparreguera on un pont es va esfondrar.
On estava situada la pertorbació?
Segons el mapa que hem recuperat d’aquella jornada, hi havia una pertorbació que va anar avançant fins a situar-se entorn al golf de Lleó, facilitant l’entrada d’una massa d’aire humit a tota la costa. Durant la nit del 9 al 10 de juny va creuar Catalunya un sistema frontal que ja havia deixat precipitacions a tot el nord de la península, però molt més intenses un cop van arribar al Mediterrani.
L’Agència Estatal de Meteorologia argumentava el temporal recordant les condicions que van afavorir les “inundacions llampec” (Flash Floods) d’aquell dia: estacionarietat i recurrència de les cèl·lules convectives al moure’s paral·lelament a la costa i col·locant-se al massís de Montserrat com a un obstacle orogràfic que impedia que la precipitació avancés i n’afavoria la convecció.
