El confinament produït durant l’inici de la pandèmia per la covid-19 va posar de manifest la presència de cabirols a tocar de Barcelona.
L’autor del vídeo, Sergi Argeles (@StixAluco), és un activista mediambiental i ens explica que va poder gravar amb una de les seves dues càmeres a la serralada de Marina una parella de cabirols i no descarta que també n’hi hagi cries en aquest indret. La gravació és a prop del riu Ripoll, una de les possibles vies d’entrada d’aquests animals a la serra de Collserola.
Com ho veu el Parc Natural de Collserola?
Francesc Llimona, biòleg del Parc Natural de Collserola, ens confirma que fa 15 anys que es produeixen observacions puntuals d’alguns individus de cabirols, però són observacions irregulars en el temps i força escasses. En cap cas no es pot parlar d’una població de cabirols establerta a Collserola, només d’observacions puntuals.
També s’han trobat mostres del pas d’aquest animal pel parc mitjançant la troballa d’excrements i un exemplar atropellat a l’altura de Sant Just.
Els tècnics del parc també tenen diferents càmeres de fototrampeig, però no han pogut captar cap imatge de cabirol, ni tampoc n’han sentit el crit, molt peculiar d’aquesta espècie.
Llimona no descarta que aquesta fase d’individus dispersos que arriben a Collserola de forma puntual pugui acabar esdevenint una població més establerta amb el temps, malgrat la fase actual fa temps que dura, admet.
Vies d’entrada del cabirol a Collserola
Juli Mauri, cap de Sostenibilitat del Zoo de Barcelona, explica que durant els anys 90 es van alliberar diverses poblacions de cabirols al Montseny i durant aquest temps han creuat la Tordera i ja se’n troben al Montnegre-Corredor, en zones properes a Sant Mateu (Premià de Dalt), Alella, Vilassar de Mar, Martorelles, Vallromanes i la Roca del Vallès.
Fa uns cinc anys, Mauri també té constància de cabirols a la carretera entre Badalona i Montcada i Reixac. El 2015 també en va poder observar a la mateixa zona urbana de la ciutat de Badalona, encara que normalment es troben a les àrees boscoses properes al tram baix del riu Besòs: Sant Fost de Campsentelles, Badalona i Tiana. També se n’han vist entorn de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei i Martorell. És a dir, entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Besòs.
La serra de Collserola queda força aïllada d’altres zones verdes, ja que està molt envoltada per ciutats i infraestructures. Tanmateix, els experts valoren alguns connectors biològics com a possibles vies d’entrada a les muntanyes de la ciutat.
Una d’aquestes vies pot ser la llera del riu Besòs, la del riu Ripoll, el pla de Reixac, la riera de Sant Cugat o el turó de Montcada, entorn del torrent del Cargol, a Torre Baró.
L’entrada d’un nombre més elevat d’exemplars de cabirols a Collserola seria molt positiu per als exemplars d’altres indrets, segons Mauri, ja que permetria la consanguinitat entre poblacions i, per tant, tenir exemplars més sans.
Collserola, l’hàbitat perfecte per als cabirols
Els boscos de Collserola són un hàbitat molt bo per a la vida del cabirol, segons els experts. Un dels principals motius és que no hi ha gestió forestal i això els permetria tenir abundància de fruites del bosc. Tampoc no hi ha pastures, només una a Collserola, i algunes vinyes que també els serveixen per alimentar-se.
A més, tenen una bona convivència amb els senglars, que són una de les poblacions animals més abundants al Parc Natural de Collserola.
Per contra, també hi ha alguns perills, com els atropellaments que es poden produir, per la proximitat amb algunes vies urbanes com l’AP-7 o la C-58; així com també la caça esportiva o la depredació de cries, per exemple, per alguns exemplars de guineu.
