Alguns fenomens meteorològics recurrents tenen denominacions molt locals com ara aquests dos que us presentem en aquest article. Es tracta de la boira de Vacarisses i d’un vent molt local que flueix per la vall del congost, a la Garriga.
La vacarissana és la boira matinal que es forma en aquest municipi del Vallès Occidental i s’encaixona entre Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la Serra de Collcardús.
Es tracta d’estrats baixos que es produeixen a causa del refredament i la condensació nocturna de la massa d’aire, que troba un enclavament idoni per saturar-se i formar aquesta boira baixa. Habitualment es tracta de boira d’ irradiació nocturna o d’evaporació (després d’una ploguda).
Aquesta és una boira molt extraordinària, ja que és un dels únics indrets de Catalunya juntament amb la Plana de Vic que es pot formar estadísticament qualsevol dia de l’any. De fet, de mitjana, la vacarissana apareix 63 dies anuals tenint en compte la sèrie de dades entre el 1990 i el 2018. El mes amb més dies de boira en aquest sector és el novembre, amb 12 dies de boira, mentre que el juny i el juliol és més escassa.
Aquesta boira produeix un flux d’aire que llisca per Olesa de Montserrat i s’escola cap al riu Llobregat, amb ratxes de vent que poden assolir els 30 a 50 km/h. Aquest fenomen s’anomena ‘vent catabàtic’, i es tracta d’una corrent de vent que evacua l’aire fred i humit d’una zona cap a les seves àrees adjacents a través del relleu com els cursos fluvials. Aquí a Barcelona tenim aquest vent catabàtic que evacua l’aire fred del Vallès i flueix per les vessants de Collserola.
Precisament, la segona denominació popular que us presentem té a veure amb aquest vent catabàtic i amb la boira com a origen, però formada en un altre punt geogràfic. La saligarda és un vent gèlid i humit que es canalitza per la vall del Congost i afecta poblacions com La Garriga. El seu origen és la boira de la Plana de Vic. Es tracta d’un flux d’aire descendent de component nord que pot assolir els 30 a 50 km/h, segons ens constata el geògraf i meteoròleg garriguenc Martí Oliveras.
Aquest fenomen és més freqüent a l’hivern, quan la boira de la Plana de Vic és més densa i intensa, tot i que pot aparèixer qualsevol dia de l’any. L’única condició perquè aparegui és l’existència de ‘la pubilla’ de la plana: la denominació popular de la boira que tenen a Osona.
Aquest vent de desguàs serveix per ‘evacuar’ l’aire fred i humit de la boira de la Plana de Vic cap a la zona del Vallès. L’aire troba la vall del Congost, s’encaixona i s’accelera a causa de l’anomenat efecte venturi. Aquí a Barcelona també tenim aquest mateix efecte d’acceleració de l’aire, però a les boques de metro!
La saligarda és força coneguda a nivell de la població i molt utilitzada en els registres col·loquials. Fins i tot, a les xarxes socials fan alguna broma i tot.
Quins efectes tenen aquests dos fenomens a Barcelona?
En principi aquests dos fenomens no tenen un efecte directe sobre el temps barceloní, ja que es produeixen a més de 30 km en línia recta. Ara bé, la presència de la vacarissana genera aquest vent que flueix cap al riu Llobregat, mentre que la saligarda flueix pel riu Congost en sentit sud fins a desembocar al Besòs. Així doncs, els dies en què hi ha vacarissana i saligarda és possible que els sectors barcelonins pròxims al riu Llobregat i al riu Besòs notin vent que flueix a través d’aquests cursos fluvials. Es tracta d’un vent canalitzat de desguàs de l’aire més fresc o fred de l’interior que es va desplaçant o movent cap a la desembocadura.
