Malgrat que enguany el risc de patir gelades primaverals tardanes és baix, els models de previsió global apunten que aquest tipus de fenòmens extrems poden ser cada cop més habituals a causa del canvi climàtic.
Les gelades tardanes i devastadores quan els arbres es troben en plena floració
Segons els experts de l’IRTA, un dels pitjors escenaris que poden patir els cultius de fruiters és que es produeixin gelades tardanes en el moment que els arbres floreixen, o quan inicien la fase del quallat del fruit (aquella fase que implica el creixement de l’ovari fecundat d’una flor i la seva conversió en fruit).
Aquest escenari es va produir entre el 3 i 5 d’abril del 2022 a a vall de l’Ebre, quan la temperatura va arribar a davallar fins a -6 ºC durant la matinada i es va combinar amb una humitat relativa baixa. Les conseqüències van ser devastadores per a la producció fructícola de Lleida, ja que la gelada va coincidir amb el quallat dels presseguers i perers, i la floració de les pomeres.
El canvi climàtic fa que els arbres siguin més vulnerables a les gelades tardanes
Alguns estudis recents apunten que els danys per les gelades primaverals deixaran de ser esporàdics i passaran a ser més freqüents a causa del canvi climàtic. El motiu és que els hiverns són cada vegada més càlids, fet que implica que s’avanci la floració dels cultius, en alguns casos entre cinc i 10 dies respecte a la mitjana habitual. Això deixa els arbres més exposats i vulnerables a patir gelades tardanes.
El canvi climàtic fa que no hi hagi un patró fix i que els cultius siguin més susceptibles a canvis: per exemple, enguany els fruiters han florit més tard perquè el fred del febrer els va frenar”
Com afrontar les gelades tardanes?
Els experts de l’IRTA han estudiat els sistemes que es van emprar l’any 2022 i plantegen diverses recomanacions per aconseguir la màxima eficàcia en cas que es presenti un altre episodi de gelada primaveral.
Segons l’especialista del programa de fructicultura Miquel Peris, hi ha diversos mitjans per fer-hi front i cadascun té determinats aspectes a considerar. L’expert destaca la importància d’estar molt pendents de les previsions meteorològiques per saber quan hi ha més risc de gelada, sobretot gelada negra, aquella que es produeix quan la humitat relativa és baixa, fa vent, i el descens de la temperatura és molt brusc. Aquest tipus de gelada és la més perillosa per a la vegetació, pel fet que no s’acompanya ni de rosada ni de cristalls de gel que puguin protegir els teixits vegetals de la temperatura sota zero.
D’entrada, per tant, és important disposar de dades meteorològiques “in situ”, sobretot les procedents del priscòmetre, uns aparell que aporta informació sobre la possibilitat de gelades negres.
Aplicar aigua sobre les plantes
Un mètode usat per combatre les gelades consisteix a aplicar aigua de manera continuada per sobre les plantes quan està gelant. L’aigua, quan es gela, allibera calor a l’ambient i fa que la temperatura dels òrgans vegetals mullats sigui superior a la de l’ambient i s’allunyi de la temperatura crítica, aquella per sota la qual es produeixen danys a la planta.
Algun dels requisits que cal preveure per tal que sigui efectiu aquest mètode és que com més baix sigui el cabal d’aigua que pot aportar el sistema de reg, abans caldrà posar en marxa el sistema. També cal tenir present que s’han de posar en marxa sempre per damunt dels 0 ºC, per tal d’evitar que els aspersors quedin obstruïts a gelar-se l’aigua al seu interior. Un cop engegats, convé no aturar-los en cap moment, ja que sinó les conseqüències podrien ser pitjors que si no s’hagessin posat en marxa. És vital, per tant, tenir les instal·lacions de reg revisades i en perfecte estat de funcionament, a banda de disposar d’una quantitat d’aigua suficient.
Sistemes basats en ventiladors
Els ventiladors només són efectius quan hi ha inversió tèrmica, és a dir, quan la temperatura és més baixa prop del Sol que a més altura. En aquesta situació, els ventiladors barregen bé les masses d’aire i la temperatura al voltant de les plantes s’homogeneïtza i augmenta. Convé posar en marxa el sistema abans que es formi rosada.
Sistemes basats a aportar calor mitjançant estufes o pots de parafina
Es tracta del sistema més tradicional i consisteix a col·locar fonts de calor repartides per la superfície a protegir. Les fonts de calor poden ser pots de parafina, que s’encenen com una espelma i poden durar fins a 12 hores, o estufes portàtils que per motius econòmics i ambientals haurien de fer servir biomassa com a combustible.
Un dels principals inconvenient és que són sistemes costosos i que requereixen molta mà d’obra en el seu maneig.
