Un cel roig, una albada encesa o una sortida de sol vermella. Tant se val com l’anomenem. Aquests darrers dies els més matiners hauran pogut gaudir d’un espectacle al cel abans d’anar a treballar o entrar a l’escola.
El perquè del color rogenc
La llum que arriba al nostre planeta ho fa composta per tots els colors que hi ha dins l’espectre visible. Això inclou el taronja, el vermell, el verd, el blau, el violeta, etc.
Ara bé, abans d’arribar als nostres ulls es troba amb tota una colla de partícules a l’atmosfera, amb les quals ha d’interactuar. En el cas que ens ocupa, quan la llum interacciona amb partícules de mida molt petita, es produeix el que en física es coneix com a dispersió de la llum.
D’aquesta manera, quan el sol es troba en una posició molt baixa a l’horitzó, la llum que arriba pateix una dispersió, tot filtrant-se els colors que tenen una longitud d’ona més curta, com el blau, i n’afavoreix els que tenen una longitud més llarga, com el vermell o el taronja.
La importància dels núvols
Un altre aspecte molt important és la presència de nuvolositat, com la que hem tingut durant aquests dies. En general, els núvols de tipus alt i mitjà són els millors candidats per tenir aquestes albades enceses, ja que el sol a trenc d’alba o durant la posta queda molt baix a l’horitzó i pot il·luminar-los des de baix.
Si volem fotografiar-les, també cal tenir en compte el següent
El vent de ponent que, principalment, ha bufat durant aquestes jornades ha afavorit que l’atmosfera s’hagi netejat una mica. A més a més, com que és un vent eixut, la humitat ha baixat, la qual cosa també és un factor molt important.
El moment del dia també és essencial. Cal esperar a trenc d’alba o durant la posta de sol per veure un cel encès, ja que és quan el sol és més baix a l’horitzó. I seguint amb aquesta línia, el sol també se situa a una posició més baixa tant a la tardor com a l’hivern.
