L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya està valorant quin és l’impacte de la sequera en els diferents hàbitats naturals i espècies de Catalunya.
Els ratpenats aquàtics formen part d’una de les poblacions més afectades per aquesta situació de sequera crònica. De les 30 espècies de ratpenats que hi ha a Catalunya, tan sols dues són aquàtiques. Es tracta del ratpenat d’aigua (“Myotis daubentonii”) i el ratpenat de peus grossos (“Myotis capaccinii”).
Els ratpenats aquàtics s’alimenten d’insectes i peixos menuts que capturen de la superfície de l’aigua.
Menys aigua, menys aliment per als ratpenats aquàtics
Els voluntaris del Cens Simultani de Ratpenat, coordinats pel Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha pogut comprovar que enguany l’activitat dels ratpenats d’aigua s’ha reduït a tots els rius catalans a causa de la sequera. Aquests voluntaris segueixen un protocol d’observacions (QuiroRius) per tot el territori català.
La manca d’aigua ha fet que alguns rius s’hagin arribat a quedar sense aigua, sobretot a la Catalunya Central i a la costa tarragonina. La disminució de la superfície d’aigua ha fet que els ratpenats aquàtics disposin de menys espai d’aigua on capturar l’aliment. A més, la reducció del volum d’aigua combinat amb un increment de la temperatura afavoreix l’eutrofització, és a dir, la proliferació excessiva d’algues i llenties d’aigua que impedeixen l’activitat de caça per part dels ratpenats.
Més ratpenats, més qualitat al riu
El protocol QuiroRius, creat el 2007, permet fer un seguiment dels ratpenats estandarditzat. S’ha pogut comprovar que en èpoques sense tanta sequera l‘activitat dels ratpenats aquàtics és més alta en trams de rius més aïllats de zones urbanes, allí on el bosc de ribera està més ben conservat i els hàbitats estan més naturalitzats.
Per contra, l’activitat dels ratpenats aquàtics pràcticament desapareix al voltant de grans ciutats i zones molt industrialitzades.
David López-Bosch, científic del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors, ha publicat un article científic sobre el potencial de la ciència ciutadana per utilitzar els ratpenats com a indicadors de la qualitat dels rius.
Un ratpenat que menja un peix invasor
El mateix grup de recerca ha fet enguany un gran troballa. Ha pogut comprovar que el ratpenat de peus grossos (un dels dos ratpenats aquàtics de Catalunya) és un depredador de la gambúsia, un peix invasor present als rius catalans.
Segons explica el Museu de Ciències Naturals de Granollers, el ratpenat de peus grossos és una de les espècies més amenaçades d’Europa i està considerat en perill d’extinció pel Catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya.
