Segons l’informe anual del DeBosCat, la xarxa que monitoritza el decaïment dels boscos catalans, al 2021 s’ha trencat la lenta dinàmica de recuperació que els boscos catalans havien iniciat ara fa dos anys, després d’un 2016 amb molta afectació a causa de la sequera.
El 2021 es va duplicar la superfície de bosc afectada per la sequera respecte a la campanya anterior
Segons les dades de l’informe del 2021, només s’ha registrat la recuperació de la sequera de 1.440 hectàrees forestals, una extensió menuda que posa de manifest que el 2021 va ser un any eixut en general a Catalunya, sense condicions favorables a la cicatrització o recuperació de boscos afectats per sequeres anteriors. Contràriament, l’any 2020 (any extraordinàriament plujós) havien cicatritzat 10.300 hectàrees.
Malauradament, l’informe del DeBosCat constata que al 2021 més de 15.000 hectàrees forestals han empitjorat la seva situació, una superfície molt superior a la que s’ha recuperat (1.440 ha).
L’informe del DeBosCat constata que el 2021 s’ha duplicat la superfície de bosc afectada per la sequera respecte a la campanya anterior.
Són resultats poc optimistes. D’una banda s’han registrat 68 episodis nous de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees i que se sumen a les 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anterior i han empitjorat la seva afectació
EL 2021, punt d’inflexió en la recuperació dels boscos
Mireia Banquè explica que quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint. És per això que es revisita cada any les zones de bosc afectades “a priori”.
Enguany hem vist un canvi de tendència. Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera del 2021 ha trencat la dinàmica positiva
Banquè destaca que cal continuar ampliant la sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si en els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera. Es tracta d’una “eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos”, afegeix.
La meitat nord de Catalunya, la més afectada
Les comarques amb més superfície afectada són la Noguera i el Pallars Sobirà, amb més de 3.000 hectàrees degradades cadascuna, tot i que no s’hi han registrat noves afectacions durant el 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà, les quals sí que tenen més superfície alterada que anys anteriors.
A banda, s’observa l’aparició d’episodis de decaïment nous a les regions del nord-est del país, en comarques com el Vallès Oriental, la Selva o el Baix i l’Alt Empordà. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació a les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40 % de la superfície de nova afectació de tot Catalunya.
Per contra, comarques del sud de país com el Priorat la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà, les quals no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal.
El 2021 el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya ha passat del 0,77 a l’1,45 %.
El projecte DeBosCat
El DeBosCat, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Catalunya està impulsat per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF.
Enguany celebra la seva desena campanya anual, una fita important pel fet que aquest tipus de projectes necessiten sèries de dades llargues per poder extreure’n conclusions. L’objectiu del DeBosCat és disposar d’una sèrie temporal llarga i georeferenciada, accessible per a gestors i investigadors.
Tota la informació es pot consultar i descarregar a través del Laboratori Forestal Català.
