Les alzines del Parc del Castell de l’Oreneta han anat canviant de color en els últims mesos. Però el taronja i marró de les seves fulles no és per un canvi d’estació, sinó per un canvi en l’estat de salut de l’arbre. Tant alzines com arboços són de fulla perenne i en condicions normals tenen les fulles verdes tot l’any, però la sequera dels darrers mesos ha fet que patissin estrès hídric i canviessin de color com si fossin de fulla caduca.
L’estrès hídric serà cada vegada més freqüent
Durant el 2021 va ploure tan poc que hauríem de recular fins al 1835 per trobar un any igual de sec. Episodis de sequera com el del Parc del Castell de l’Oreneta s’estan observant a tot Catalunya però també a tot el planeta i els científics creuen que cada vegada seran més freqüents. Tot i això, si aquesta primavera finalment plou, les alzines i els arboços del parc podran recuperar-se de l’estrès hídric gràcies a la capacitat que tenen de tornar a brotar quan les condicions meteorològiques milloren.
“Ara mateix la situació no és crítica“, assegura Mireia Banqué, tècnica de recerca del CREAF que coordina el projecte DeBosCat. Tot i això, afegeix que “no sabem què pot passar en el context del canvi climàtic: si aquests episodis de sequera són cada vegada més freqüents i intensos, podríem arribar al límit que tenen els arbres per mobilitzar els recursos necessaris per treure noves fulles i llavors passaríem de parlar d’episodis de decaïment, defoliació i decoloració, a parlar d’episodis de mortalitat“.
De fet, al mateix Parc del Castell de l’Oreneta ja es veuen algunes branques que no s’han pogut recuperar i s’han perdut. Actualment s’estan buscant solucions a través de la gestió forestal i analitzant com la reducció del nombre d’arbres pot disminuir l’estrès hídric.
10 anys estudiant la sequera a Catalunya
El fenomen del canvi de color dels arbres de fulla perenne fa 10 anys que l’observen des del DeBosCat. Aquest projecte, fet per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, es va engegar en detectar-se aquest tipus d’afectació per primer cop fa uns 15 anys. L’objectiu és estudiar els diversos episodis de sequera dels boscos a tot Catalunya i registrar el decaïment, la defoliació i la decoloració dels arbres i arbustos.
La tasca es fa amb la col·laboració dels Agents Rurals, que surten a detectar aquestes afectacions cada setembre, després de l’època més seca de l’any i just abans que caiguin les fulles dels arbres caducifolis. Des que es fa aquest registre, l’any de més sequera ha estat el 2012, seguit del 2016 i el 2021.
Les dades obtingudes per experts al DeBosCat es veuen complementades per les d’Alerta Forestal, un projecte de ciència ciutadana en què qualsevol persona que detecti una afectació als arbres, ja sigui per sequera, plaga o inclemències meteorològiques, pot enviar una fotografia perquè sigui utilitzada en la recerca.
