Som a punt de tancar un hivern excepcionalment sec, dels més secs registrats en més d’un segle. Els embassaments van veient com les reserves van minvant i la pluja no arriba. L’esperança, la primavera. I tot i això, març no sembla que hagi de canviar pas aquesta tendència.
Els dos grans models tornen a coincidir
Tant el model americà de la NOAA com el del Centre Europeu de Predicció a Mitja Termini (ECMWF) apunten cap a un març amb poca pluja a Catalunya i el seu entorn més proper en el que seria el quart mes consecutiu que podria comportar-se excepcionalment sec i que continuaria agreujant la sequera que tenim fa ja gairebé un parell d’anys.
Els dos models indiquen, però, petites novetats respecte del darrer mes.
Els dos models marquen una petita zona de pluja cap a València i Alacant. Una petita esperança per al mediterrani estatal, també assedegat, que fa pensar en una possible situació de gregal que, malauradament, no acostuma a ser gaire propícia per a la pluja a casa nostra.
La sequera, per tant, sembla que es podria accentuar a bona part de la península, on els models de predicció estacional apunten que març podria ser excepcionalment sec, fet que agreujaria una situació que en algunes conques ja és especialment complicada.
La Candelera ha fallat i el fred no és viu
Tots dos models parlen d’un març amb temperatures per sobre de la mitjana després d’un febrer que passarà a la història com un dels més càlids registrats mai a l’Observatori Fabra.
La Candelera, que va riure i, per tant, vaticinava encara que l’hivern era viu i el fred tornaria, haurà fallat estrepitosament el seu “pronòstic” si els models estacionals acaben tenint raó. La dita popular del “març marçot” que “mata la vella i la jove si pot” en referència al fred que pot arribar a fer, no sembla que s’hagi de complir enguany.
A hores d’ara, molt poca perspectiva de pluja ni tampoc de fred.
Abril i maig, l’esperança per a la pluja
Els dos models intueixen un possible canvi d’escenari per a l’abril i el maig, que podrien trencar una mica la inèrcia seca que tenim fa més d’un any i mig.
Així, s’entreveu el que podria ser una finestra d’inestabilitat que podria deixar-nos una mica més de pluja de la que és habitual en aquests dos mesos, que, ja d’entrada, són un dels moments anuals òptims de pluja a Catalunya, després de la tardor.
Falta molt i, evidentment, encara no es pot confirmar res. De fet, tampoc no estem en condicions de saber si aquesta pluja hipotètica seria capaç de capgirar la sequera pluviomètrica més dura en gairebé dos segles a Barcelona.
Les properes setmanes seran encara eixutes, com mostren tots els models i indicadors, però hi ha un vot de confiança en l’abril. Veurem si “per l’abril cada gota val per mil”.
