La pluja caiguda durant les darreres setmanes ha tingut una repercussió discreta als embassaments que abasteixen Barcelona. Per bé que s’ha aconseguit aturar la pèrdua d’aigua, no s’han recuperat i, de fet, exceptuant algun cas, la situació és més aviat d’estancament.
Sau recupera el 10 %, dos mesos després
El brot verd més clar el mostra el pantà de Sau, que ha tornat a recuperar la marca del 10 % de capacitat total, quan havia estat només al 6,5 % fa només un mes, molt a prop del seu rècord històric, de la sequera del 1990.
Sau ha passat en aquest mes del 6,5 % al 10,2 % d’aquest dimarts, que suposa un guany absolut de més de 6 hm³, l’equivalent a l’aigua que consumeix l’àrea metropolitana de Barcelona en aproximadament dues setmanes i un total de 6.000.000.000 de litres.
Pot semblar molt —i realment ho és—, però la realitat és que la resta del sistema Ter-Llobregat no acompanya de la mateixa manera.
El sistema Ter-Llobregat, amb els mateixos números que fa un mes
De fet, l’embassament de Susqueda, que se situa després de Sau, tot just comença ara a notar un petit augment de les reserves hídriques i durant aquestes darreres dues setmanes ha anat oscil·lant sempre entre els 85 i els 87 hm³, amb només un lleuger ascens els darrers tres dies.
Així, els embassaments del riu Ter tenen ara aproximadament la mateixa aigua emmagatzemada que fa un mes, ni més ni menys. Poc més de 100 hm³ però, això sí, encara amb lleugera tendència a pujar, perquè continua entrant més aigua de la que en surt.
El relatiu optimisme de la conca del Ter contrasta amb l’estancament total de la capçalera del Llobregat (que pràcticament no ha notat cap ascens) i el de la conca del Cardener, on simplement s’ha aconseguit alentir lleugerament el ritme de pèrdua d’aigua.
La inestabilitat hauria de continuar els propers dies i, amb una mica de sort, es podria allargar uns dies la lleugera tendència alcista que tenen els embassaments del riu Ter i, en menor mesura, el de la Baells, al Llobregat.
Maig podria ser el primer mes en positiu en més d’un any
Aquestes dades ens donen un petit bri d’esperança. Tot i que el guany és molt petit, des de principis de mes tenim un petitíssim superàvit a les reserves hídriques del sistema Ter-Llobregat: 1,81 hm³ més que fa 15 dies.
Pot semblar una dada menor i, de fet, el guany és força escarransit, però la realitat és que, a falta de 15 dies, aquest mes de maig es postula com el primer mes des de l’abril de l’any passat (fa més d’un any) en què es podria acabar amb guany d’aigua respecte del mes anterior.
Fins ara hem encadenat 12 mesos ininterromputs amb dèficits sistemàtics que ni el desgel accelerat del mes de març va aconseguir aturar.
La situació és encara força agredolça: els embassaments continuen a tocar del 25 % de capacitat total a les portes de l’estiu. L’única bona notícia és, de moment, que s’ha aturat el cop, si més no durant unes setmanes. Petits brots verds en una sequera que continuarà allargant-se amb tota probabilitat, com a mínim, fins a la tardor.
