Les rissagues són un fenomen que es produeix a les costes i provoca oscil·lacions sobtades i ràpides del nivell del mar. Aquestes variacions poden assolir els dos metres d’altura en períodes molt curts de temps.
Precisament, aquest diumenge l‘AEMET ha decretat l’avís taronja per la possibilitat d’aquest fenomen a Menorca i especialment a Ciutadella.
És un exemple més de la gran interacció entre l’atmosfera i la hidrosfera, ja que aquestes oscil·lacions brusques del nivell del mar es deuen precisament a variacions importants de la pressió atmosfèrica. Precisament, la pressió atmosfèrica exerceix una “força” sobre el nivell del mar i els canvis baromètrics impliquen també canvis sobre la superfície marítima.
Flux del sud-oest en altura i una massa d’aire càlid
La configuració atmosfèrica que pot provocar aquestes oscil·lacions del nivell del mar es basa en una massa o llengua d’aire càlid al Mediterrani occidental i especialment sobre les Balears, que és impulsada per un flux fort de component sud-oest en altura.
Fixeu-vos en el mapa de vents a 500 hPa: un flux marcat de sud-oest a causa de la DANA situada al nord-oest de la península Ibèrica. La part davantera ve marcada per aquest corrent en jet que bufa fort a les capes mitges i altes atmosfèriques.
Així doncs, quan el corrent en jet baixa a les nostres latituds i estrangula una baixa a l’oest o nord-oest peninsular, es produeix una situació favorable a les rissagues. En el cas d’enguany, es tracta de la branca secundària o subtropical d’aquest passadís fort de vents en altura.
En segon lloc, a les capes mitges (1.500 metres d’altura) hem de tenir una massa d’aire més aviat càlida.
Finalment, a les capes baixes s’ha de gestar un vent fluix de component est. Aquest últim factor no és imprescindible, tot i que normalment coincideix amb les pujades i baixades del nivell del mar a Ciutadella. El flux de l’est en superfície es deu a una petita baixa tèrmica situada a Algèria, que impulsa aquesta direcció de vent a les Balears.
També cal apuntar un factor purament geogràfic: l’orientació, disposició i morfologia dels ports i les cales també propicien les rissagues. En el cas del port de Ciutadella, és molt estret i està orientat cap a l’oest.
Són freqüents les rissagues a Barcelona i a la costa catalana?
Precisament, Barcelona va ser el laboratori a l’aire lliure per estudiar i analitzar científicament aquest fenomen. Ho va fer Fontseré el 1934 a través de l’estudi ‘Les Seixes a la Costa Catalana‘, prenent com a referència l’evolució de la pressió atmosfèrica i els vents del Port de Barcelona.
La principal conclusió era que es produïen “pertorbacions exagerades de la pressió baromètrica i una disposició periòdica de la força del vent” i es descartava completament la causa sísmica o la presència de tsunamis.
Aquest estudi també va insinuar la formació d’una successió de remolins i trens d’ones gravitatòries que es formen en aquest flux de sud-oest en altura. Aquesta causa també és esmentada en els estudis d’Agustí Jansà, físic i exmeteoròleg de l’AEMET a Balears.
Així doncs, a Barcelona i a la costa catalana es poden produir seixes o rissagues, tot i que menys freqüents i evidents que les de Ciutadella.
L’últim episodi d’oscil·lacions del nivell del mar va ser a mitjans de setembre i es va deixar veure a Sitges, en concret, a la platja de Balmins. En Dani Ramírez, meteoròleg de la CCMA, en va ser testimoni.
Rissagues en altres punts del Mediterrani
Aquestes oscil·lacions i pertorbacions en el nivell del mar també són evidents en altres punts de la conca mediterrània, com a l’entorn del mar Adriàtic a Croàcia, al sud de Còrsega, a Sicília o a Malta.
En el cas del mar Adriàtic, va ser l’investigador Hodzic el 1979 qui va investigar les oscil·lacions del nivell del mar en aquest àmbit. Al nucli de Vela Luka, a Croàcia, s’han reportat diferents seixes, que en croat reben el nom local de “šc´iga”.
Les seixes del sud de Còrsega es produeixen bàsicament a Bonifacio, a l’extrem sud de l’illa. Es tracta d’un municipi que té un port molt encaixonat, semblant al de Ciutadella, però amb una orientació de sud. Els habitants d’aquest indret coneixen el fenomen com “seiche”, en francès.
En el cas de Sicília, existeixen diferents estudis i investigacions de les seixes a Mazara del Vallo, una població al sud de l’illa italiana a la província de Trapani. També hi ha constància de seixes a les costes d’Agrigento, també a la part meridional de l’illa. Allà, rep el nom local en sicilià de “marrobbio”.
Finalment, a Malta s’han produit seixes a Mellieha Bay, al nord-oest de l’illa. Aquest fenomen rep el nom local de “milghuba”, en maltès.
