Si vas sovint als Pirineus durant els mesos d’estiu, de ben segur que t’hauràs fixat que moltes tardes creixen nuvolades que, sovint, acaben descarregant algun ruixat. És una situació ben típica. De fet, per aquesta raó, l’estiu és l’estació de l’any més plujosa a la serralada pirinenca.
Recentment s’ha publicat un treball dut a terme per Francesc Vila-Bonet (Universitat de Barcelona) i Tomeu Rigo (Servei Meteorològic de Catalunya) en el qual s’han analitzat 11 estius de dades de radar per estudiar la iniciació de la convecció diürna (és a dir, la formació dels ruixats) als Pirineus.
El Ripollès, el principal niu de xàfecs
En aquest estudi s’ha analitzat la distribució dels punts on han començat els ruixats al llarg d’11 estius a les comarques dels Pirineus i del Prepirineu. Un dels resultats més rellevants és que al voltant d’un terç dels xàfecs detectats es van iniciar a la comarca del Ripollès, que destaca per sobre de la resta.
Concretament, és la zona de l’Alt Ripollès on es concentra la iniciació de ruixats, justament on hi ha les muntanyes més altes. És el niu de xàfecs per excel·lència dels Pirineus. Hi ha una clara correspondència entre la freqüència amb què es formen xàfecs de tarda a l’estiu i l’orografia. Per tant, el factor orogràfic és clau en la iniciació dels ruixats.
Hi ha altres àrees, més reduïdes pel que fa a l’extensió, que també són petits nius de ruixats. És el cas, per exemple, del nord de la Cerdanya, la zona a cavall del Solsonès i el Berguedà, o el nord de l’Alta Ribagorça.
Just passat el migdia, el moment en què s’inicia la convecció
Segons l’estudi, el tret de sortida dels xàfecs de tarda acostuma a ser entre les 12 i les 15 h, abans no s’assoleixi la temperatura màxima diària. A partir de les 20 h, en poques ocasions s’inicien ruixats a l’àrea dels Pirineus i del Prepirineu.
Els autors destaquen que, a mesura que avança l’estiu, l’hora en què s’inicien els ruixats tendeix a endarrerir-se. És a dir, que a mitjans d’agost solen començar més tard que no pas a mitjans de juny.
La proximitat al mar, un factor clau
El Pirineu oriental concentra més del 60 % de la iniciació de ruixats, mentre que el Pirineu occidental, menys del 40 %.
La formació dels xàfecs de tarda es deu a l’escalfament de l’aire de les valls i els vessants durant les hores centrals dels dies d’estiu que la mateixa orografia força a pujar, cosa que forma les nuvolades que acaben desencadenant els ruixats. Ara bé, tenint en compte que al Pirineu oriental l’altitud que assoleixen les muntanyes és menor que a l’occidental, què explica que justament sigui al sector oriental on hi ha més xàfecs de tarda?
La proximitat amb el mar afavoreix que la marinada pugui aportar aire més humit, un factor determinant a l’hora d’afavorir la formació de nuvolades. A banda, l’orientació de les valls dels rius Ter, Fluvià i Tet (a la Catalunya Nord), que neixen a cavall del Ripollès, la Garrotxa i el Vallespir, fan que el vent que puja de mar convergeixi just en aquesta zona.
