El dia 11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes. Aquesta diada, triada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, té per objectiu conscienciar la població de la importància que tenen les muntanyes en relació amb la vida i la biodiversitat i del desenvolupament sostenible al seu voltant.
Barcelona té la sort de tenir muntanyes a tocar. Els turons que hi ha dins la trama urbana permeten tenir una panoràmica de la ciutat immillorable, mentre que la serra de Collserola és un mirador privilegiat cap a bona part del nord i l’est de Catalunya.
Us volem explicar quins són els principals cims que es poden observar des del punt més alt de Barcelona i de Collserola, el Tibidabo (516 m), en dies clars i animar-vos a pujar-hi i a intentar-ho.
Pic de la Pala Alta de Sarradé, el cim més alt visible des del Tibidabo
Els Pirineus criden força l’antenció des del cim del Tibidabo durant l’hivern, quan es veuen ben emblanquinats des de la llunyania. Són molts els pics que es poden divisar, tant del sector occidental com de l’oriental.
El més alt de tots és el pic de la Pala Alta de Sarradé (2.983 m), situat a l’Alta Ribagorça. Val a dir, però, que és molt difícil d’identificar a causa de la distància a la qual es troba (més de 160 km) i de la gran quantitat de cims d’altitud semblant que l’envolten. Per veure’l, cal mirar cap al nord-oest just entre Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Si la visibilitat és l’adequada, es poden veure altres dos mil nou-cents de manera més senzilla, com el Puigpedrós (2.915 m), el Puigmal (2.910 m) o fins i tot el Carlit (2.921 m), el cim més alt de la Cerdanya, que es troba situat a la Catalunya Nord.
El Canigó, fàcilment identificable
El Canigó, que és una de les muntanyes més conegudes del país i sobre la qual se n’han fet cançons i poemes, com ‘Canigó’ (1886), de Jacint Verdaguer, també es pot observar amb certa facilitat des del Tibidabo.
El massís de fins a 2.784 metres d’altitud es troba íntegrament dins de la Catalunya Nord, entre les comarques de Conflent i el Vallespir, a 125 km de distància. El trobareu just a l’esquerra dels Cingles de Bertí.
La serra de tramuntana
No és fàcil de veure-la, però en dies clars i sobretot al voltant de la sortida i de la posta de sol, es pot arribar a divisar la serra de Tramuntana. Les millors condicions s’acostumen a donar durant la tardor i l’hivern i cal mirar en direcció sud-est.
Aquest conjunt de muntanyes ressegueix de nord-est a sud-oest la part més occidental de l’illa de Mallorca. El cim més alt de tots és el Puig Major (1.436 m), gairebé 200 km enllà de Collserola.
Vistes immillorables cap al prelitoral
Les vistes cap al sector central de la serralada prelitoral són fantàstiques, sense necessitat d’haver de tenir la visibilitat excel·lent que cal per observar els Pirineus. Es pot veure sense cap mena de dificultat el punt més elevat del prelitoral, el Turó de l’Home (1.706 m). També s’identifiquen amb molta facilitat, gràcies a la seva morfologia, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
En canvi, la visió de la serralada litoral és més reduïda. Com que el Tibidabo i Collserola en formen part, els diversos turons i massissos estan arrenglerats i s’oculten entre si. Tot i això, en direcció nord-est es pot veure el turó d’en Vives (760 m), que és el sostre comarcal del Maresme i el cim més alt de la serralada litoral.
Cap a l’oest es pot observar el massís de l’Ordal, amb el puig d’Agulles (653 m) com a punt culminant, on precisament hi ha situat el radar que l’Agència Estatal de Meteorologia té situat a Catalunya. Amb tot, cap al sud-oest es veu el massís del Garraf i el seu cim més elevat, el Montau (658 m).
