El terme de gota freda usualment s’associa a grans inundacions i se sent molt als mitjans de comunicació. Recentment, se’n sent un altre, el de DANA. Què els diferencia? Avui t’ho expliquem!
La gota freda
L’origen del concepte “gota freda” prové de l’escola meteorològica alemanya, on s’anomena “kaltlufttropfen”, que, literalment, vol dir “gota d’aire fred”. Va néixer a finals del s. XIX i, tècnicament, és una depressió en altura que no té reflex en superfície i, a més a més, és aire fred.
Tot i la popularitat del nom i la seva associació amb pluja abundant, la gran majoria de gotes fredes no provoquen precipitacions intenses.
Nous mètodes, nou coneixement
Amb el pas dels anys i amb la millora dels mètodes d’observació, el terme “gota freda” va començar a estar obsolet. Es comença a observar que els corrents d’aire intens que rodegen la Terra a uns 9.000 metres d’altitud poden ondular-se i patir un procés d’estrangulació a partir del qual es pot originar una depressió aïllada.
Aquest fenomen dona lloc al que coneixem avui dia com a DANA, que són les sigles de depressió aïllada a nivells alts.
Les DANA, que s’originen a altituds molt elevades, poden tenir reflex a 5.500 metres, així com a 1.500 metres i en superfície. En els dos darrers casos, és llavors quan es pot anomenar borrasca freda aïllada.
Conclusió final?
Hem d’abandonar el concepte de gota freda, ja que, tal com està definit, no es pot explicar satisfactòriament el procés de gènesi, tant des del punt de vista dinàmic com tèrmic. La definició de DANA, contràriament, ens dona una visió més acurada de que és el que està passant.
