L’avanç de l’escalfament global és inqüestionable. No cal remenar massa entre estudis ni hemeroteques per adonar-se que les últimes dècades el planeta ha experimentat un ascens tèrmic sense precedents des que es tenen registres. Ara, una nova eina permet veure quin augment de temperatura han patit els municipis d’arreu d’Europa des del 1961 fins al 2018.
La investigació, realitzada per l’OBC Transeuropa amb dades del programa Copernicus i del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques (ECMWF) i publicat per l’European Data Journalism Network, posa de manifest el fort escalfament que han patit alguns dels municipis de Catalunya, com és el cas de Llívia, on la temperatura ha pujat 3,2 graus durant la dècada 2009-2018 respecte als anys 70.
Dins aquest fort ascens també hi ha els municipis de Vilallonga de Ter, Fontanals de Cerdanya, Das, Alp, Riu de Cerdanya i Castellar de n’Hug, tots ells amb un increment superior als tres graus. També destaquen altres municipis de l’àrea pirinenca i prepirinenca amb més de 2,5 graus d’increment o també el Montseny i Collsuspina. A l’altra cara de la moneda hi trobem Pont de Suert, on tan sols ha augmentat 0,2 ºC. Si agrupem les dades a escala provincial, Barcelona és la més perjudicada de totes, amb un increment de 1,72 ºC, seguit de Tarragona (+ 1,71 ºC), Lleida (+1,44 ºC) i Girona (+1,43 ºC).
Espanya i Europa
Si ampliem la mirada, tots els municipis espanyols també han patit un ascens tèrmic, de mitjana, que la dècada dels anys 70. Aquesta tendència ressalta especialment als municipis de Mallorca i Menorca, Madrid, La Palma i La Corunya. Les comunitats on més s’ha notat han sigut Balears, Madrid, Aragó i Castella-la Manxa, mentre que entre les menys perjudicades hi ha Cantàbria, Andalusia, La Rioja i el País Basc.
Aquesta tendència també és palpable a tot el continent europeu, amb més de 35.000 municipis d’un total de 100.000 analitzats en què la temperatura ha pujat més de dos graus en els últims 50 anys. Segons els investigadors, els augments més elevats s’han observat sobretot a les grans ciutats i àrees properes. En aquest sentit, Riga i Budapest han sigut les més perjudicades durant aquests 60 anys de dades.
