A mitjans de juny es va tallar la ratxa diària de ruixats i tempestes a les capçaleres de les conques internes. De llavors ençà, malgrat que ha continuat plovent, ho ha fet de forma més irregular. El descens de la pluviositat, sumat a l’augment de la demanda d’aigua i l’arribada de la calor d’estiu, han fet que de mica en mica s’hagi anat reduint l’aportació diària d’aigua al conjunt dels pantans.
Punt d’inflexió, canvi de tendència
Actualment podem dir que el conjunt d’embassaments de les conques internes de Catalunya es troben en un punt d’inflexió, un moment en el qual comença a invertir-se la tendència, tal com es pot comprovar en el gràfic inferior d’increment diari.
Ara uns dies, entre l’11 i el 12 de juny, el Ter i el conjunt d’afluents que tributen cap als pantans de Sau i Susqueda van rebre un aportació extraordinària d’aigua gracies a les fortes tempestes que van afectar aquella zona.
El Ter va fregar els 300 m³/s a l’entrada de Sau, al seu pas per Roda de Ter. El nivell de Sau va pujar de forma exponencial en pocs dies, del 31 % a més del 40 %, i l’aigua va començar a arribar al peu de l’església.
Actualment el Ter encara porta un cabal acceptable quan entra a Sau, però clarament inferior al d’ara fa uns dies. El sistema Sau Susqueda ha deixat de guanyar reserves aigua entre el 26 i el 27 de juny, el balanç s’ha estancat i ha començat a ser lleugerament negatiu. Independentment, des de fa uns dies s’està passant aigua de Sau a Susqueda.
La Baells i la Llosa del Cavall encara pugen molt lleugerament, tot i que l’entrada s’està igualant ja a la sortida. El pantà de Boadella es manté estancat amb tendència a començar a baixar i Foix fa alguns dies que va començar a baixar. Els pantans de Siurana i Riudecanyes es mantenen pràcticament buits.
Pendents de la pluja dels pròxims dies
La pluja dels pròxims dies serà clau per veure si aquest moment d’indefinició, de punt d’inflexió, es manté, s’inverteix, o bé s’instaura clarament la tendència negativa, de pèrdua generalitzada d’aigua del conjunt d’embassaments de les conques internes.
Ara fa uns mesos, pels volts de Sant Jordi, vam viure una situació similar: les reserves van baixar lleugerament durant uns dies, però la pluja abundant de finals d’abril va trencar clarament la tendència i els pantans van tornar a pujar.
L’estiu és una època en la qual encara que plogui a les capçaleres és complicat que les reserves es recuperin gaire. Acostuma a tractar-se de tempestes irregulars, que encara que deixin registres importants en algunes zones, difícilment ho fan de forma general. A banda, la calor i la demanda tampoc no juguen gaire a favor.
El més habitual, si l’estiu és plujós, és que les reserves es mantinguin estancades o baixin només de forma lleugera.
