L’Observatori Fabra, que és propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, disposa d’una quantitat ingent d’instruments meteorològics per mesurar tota mena de variables: la temperatura, la humitat relativa, el vent, la radiació solar o la pluja. Un d’aquests instruments, el pluviògraf d’intensitats Jardí, és molt peculiar, ja que el va dissenyar un científic català i, a més, es tracta de l’aparell que fa més temps que està en funcionament. Per aquesta raó, l’Alfons Puertas, l’observador del Fabra, el descriu com “la joia de la corona” de l’observatori.
L’inventor del pluviògraf, Ramon Jardí
El responsable d’aquest pluviògraf és Ramon Jardí i Borràs. Va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català, nascut a Tivissa (la Ribera d’Ebre) l’any 1881. Va estudiar ciències fisicomatemàtiques a la Universitat de Barcelona, universitat de la qual va acabar sent-ne professor i catedràtic.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i posteriorment va entrar com a ajudant de la Secció de Meteorologia de l’Observatori Fabra, sota les ordres d’Eduard Fontserè, que va ser el primer director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). De fet, Jardí també va col·laborar en la creació de l’SMC l’any 1921 i hi va ser fins que va ser tancat l’any 1939 pel règim franquista.
La necessitat de conèixer la intensitat de la pluja
Durant les primeres dècades del segle XX, la majoria de pluviòmetres eren totalitzadors, és a dir, servien per mesurar la quantitat de precipitació acumulada des de la darrera lectura. Amb aquests instruments no es podia conèixer la intensitat de la pluja, que és el que sovint provoca problemes i incidències.
Poc després de la creació de l’SMC, el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, va comentar a Eduard Fontserè la necessitat que hi havia de poder conèixer la intensitat de la pluja per poder dissenyar obres públiques com les carreteres o el clavegueram. Fontserè va traslladar aquest repte a Ramon Jardí, i aquest va idear un pluviògraf d’intensitats.
L’any 1921 va entrar en funcionament el primer pluviògraf d’intensitats Jardí al Servei Meteorològic de Catalunya. Posteriorment, la casa Richard de París, que es dedicava a la fabricació i distribució d’aparells de mesura, va comprar-ne la patent per construir en sèrie aquest instrument i comercialitzar-lo. L’any 1927 en va cedir dos a l’SMC, un dels quals es va instal·lar a l’Observatori Fabra.
El pluviògraf que actualment hi ha a l’Observatori Fabra és, precisament, el mateix que es va posar en marxa el mes de juny de l’any 1927. Per tant, la sèrie de dades s’acosta als 100 anys, i és la més llarga del món feta amb aquesta mena d’instrument. Al llarg de tot aquest temps, la intensitat de pluja més elevada registrada per l’instrument ha estat de 8 l/m2 per minut el dia 3 de setembre del 1972. Aquella jornada es van acumular un total de 48 l/m2.
Val a dir, però, que aquest no va ser l’únic aparell de mesura que va dissenyar Ramon Jardí. Al llarg de la seva vida en va inventar i millorar diversos.
Com funciona aquest pluviògraf d’intensitats?
Aquest pluviògraf d’intensitats serveix per a mesurar la intensitat de la precipitació instantània (té un temps de resposta de 20 segons, com a molt). Consisteix en un recipient cilíndric que conté una petita boia o flotador. Per una obertura, hi entra l’aigua de la pluja a mesura que plou, mentre que per una altra en va sortint.
En funció del balanç entre l’aigua que entra i l’aigua que surt, el nivell d’aigua (i conseqüentment la boia) assoleix una altura, que està relacionada amb la intensitat de la precipitació. Lligada a la boia hi ha un agulla entintada que va dibuixant en un paper graduat l’evolució de la mesura.
Les corbes IDF, calculades amb dades del pluviògraf
Les corbes IDF (intensitat-durada-freqüència) són la representació gràfica de la probabilitat que hi hagi un episodi de precipitació d’una durada i intensitat determinades. Es tracta d’un recurs molt utilitzat en estudis hidrològics per al càlcul de cabals o en el disseny i construcció de les xarxes de clavegueram.
El Servei Meteorològic de Catalunya té publicades a la seva pàgina web les corbes IDF de diversos observatoris del país. En el cas de les de l’Observatori Fabra, estan calculades a partir de les dades del pluviògraf d’intensitat Jardí.
Amb aquestes corbes, per exemple, es pot veure que per a un període de retorn d’un any, la intensitat minutal màxima a l’Observatori Fabra seria de 3,1 l/m2, mentre que per a un període de retorn de 10 anys, seria de 5,2 l/m2. En canvi, si prenem una finestra de mitja hora, seria d’esperar que plogués a raó de 0,9 l/m2 per minut durant 30 minuts fins a recollir 28 l/m2, i per a un període de retorn de 10 anys, que ho fes a 1,5 l/m2 per minut durant mitja hora, tot registrant 45 l/m2.
