Gener plujós, però no excepcional a la ciutat de Barcelona

El gener ha estat un mes plujós a Barcelona, sense cap mena de dubte, però molt irregular en funció dels barris. De mitjana podríem dir que ha plogut entre 2,5 i 3 vegades més del que seria normal a la ciutat de Barcelona. On més ha plogut ha estat en aquells llocs que limiten amb al Besòs, al nord, i els més pròxims al Llobregat.

Curiosament, on menys ho ha fet ha estat a l’Observatori Fabra: 89 litres per metre quadrat. Un registre, en qualsevol cas, clarament superior a la mitjana, que ronda els 50 litres per metre quadrat el primer mes de l’any. El registre més elevat mai anotat en un mes de gener en aquest observatori històric fou l’any 1979, amb 262 litres per metre quadrat.

Menys pluja a Collserola que al pla de Barcelona a causa del vent

El vent sol ser un dels factors que pot alterar els registres en cas de precipitació, ja que en dificulta l’entrada de les gotes de pluja dins del con de l’embut. El vent crea turbulències i fricció a la boca del pluviòmetre.

El vent podria ser un dels elements que explicaria en certa mesura que els registres de precipitació totals del mes de gener a l’entorn de Collserola fossin inferiors als del pla de Barcelona, per bé que no es pot descartar que realment hi plogués força menys. Convé recordar que pràcticament la totalitat de precipitació del gener es va enregistrar durant el pas de la borrasca Gloria, i que a les parts altes del Tibidabo i Collserola es van anotar ratxes de vent de llevant superiors als 90 km/h durant diverses jornades.

Els pluviòmetres tradicionals no presenten modificacions expresses per tal de minimitzar els efectes del vent per bé que, actualment, alguns fabricants opten per modificar el con del pluviòmetre, amb dissenys aerodinàmics que n’eviten les pèrdues de precipitació en cas d’anar acompanyada de fortes ventades.

Com són els pluviòmetres? Quins s’empren a l’Observatori Fabra de Barcelona?

Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra mostra i explica com són els principals pluviòmetres i pluviògrafs que fan servir habitualment.

El pluviòmetre Hellman és el més senzill i tradicional. Consta de dos cossos perfectament encaixats. El superior té un envàs cilíndric, amb una boca afilada en forma d’embut. La superfície de la boca és de 200 cm2. La segona peça és una mena de got de grans dimensions dins del qual hi ha un altre petit recipient que emmagatzema l’aigua de la pluja.

L’embut és relativament profund, per tal d’evitar que les gotes d’aigua rebotin i surtin fora. El recipient que emmagatzema l’aigua té una boca molt estreta per impedir que l’aigua s’evapori fàcilment un cop recollida. L’aigua es mesura amb una proveta graduada, calibrada en funció a la superfície de la boca. La boca ha d’estar a 1,5 m del terra. Es mesura en en l/m2 o bé mm. Un litre en un metre quadrat té una alçària d’un mm.

El pluviògraf de sifó és un aparell ens permet conèixer, a banda de la precipitació, a quina hora s’ha produït i amb quina intensitat instantània ho ha fet.

L’aigua recollida per la boca és recollida per un embut que la transporta fins a un petit dipòsit dins del qual hi ha un flotador connectat a una ploma d’escriure. A mesura que l’aigua de la pluja fa pujar el flotador del dipòsit i la ploma associada a aquest va pintant, i enregistrant, la pujada en un paper col·locat damunt d’un tambor giratori amb divisions inscrites cada 10 minuts i cada 10 litres de precipitació.

El pluviògraf Jardí: la joia de la corona de l’Observatori Fabra

Aquest és l’instrument de l’Observatori Fabra més antic que encara continua funcionant sense cap interrupció des del seu inici, concretament des de l’any 1927.

Aquest instrument de precisió va ser dissenyat per un membre de la Real Acadèmia de Ciències i Arts, el Dr. Ramon Jardí, que a instàncies del Dr. Fontseré, director de la secció meteorològica, li va encarregar que dissenyés un aparell que mesurés la intensitat de la pluja. Després de diverses proves, Dr. Jardí va patentar aquest pluviògraf a la casa Jules Richard.

El pluviògraf Jardí està dissenyat per mesurar exclusivament la intensitat de la pluja. Recull l’aigua a partir d’un col·lector d’aigua i l’instrument mesura el cabal d’aigua que circula per l’interior del circuit. El resultat són pics d’intensitat al llarg del dia. La ploma inscriptora ho registra en un paper.

Alfons Puertas, meteroròleg de l’Observatori Fabra