A finals de tardor, sobretot quan ja s’ensuma l’hivern, es fan més visibles que mai els estornells a Barcelona i a l’entorn metropolità. No es tracta només d’una percepció, ja que és precisament ara quan s’anoten més observacions d’aquesta espècie per part dels ornitòlegs.
Per què en veiem tants?
Marc Illa, anellador expert de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) explica que l’estornell vulgar és un ocell migrador de curta distància. En aquesta època de l’any, a la tardor, comencen a arribar els exemplars procedents del centre d’Europa, i alguns de l’est del continent, Això implica que el nombre de base dels estornells reproductors i residents de Catalunya augmenti, sobtadament, de forma considerable. “Com que ens trobem en una època en la qual hi ha molts fruits, facilita que es vegin grans estols d’estornells que surten a menjar“, afegeix Illa.
Els estornells hi continuaran sent tot l’hivern —destaca en Marc—, fins a la primavera, però ara ens sobta més perquè, de cop i volta, en veiem estols (agrupacions) més grans a causa de l’arribada de les poblacions hivernants del nord.
Estols i dormidors
En general els estornells acostumen a moure’s junts —formant grans estols—, tot dirigint-se a les zones d’alimentació i de pernoctació. Els punts on els estornells van a dormir es coneix amb nom de dormidors. Es tracta d’indrets on els estols hi passen la nit. Aquí s’hi poden concentrar centenars o milers d’estornells.
Illa explica que els estornells són ocells molt oportunistes: “Tot i que poden trobar aliment als parcs i jardins de la ciutat, s’ha vist que solen sortir de la ciutat durant el dia, van cap a la perifèria a alimentar-se del que trobin”. Al capvespre tornen a la ciutat a dormir. “Dormir en un arbre alt en un parc és un lloc molt segur que els protegeix, per exemple, de l’amenaça d’un rapinyaire”.
El port, un dels espais amb més estornells
L’expert explica que hi ha llocs més idonis que d’altres. Aquest és el cas del Port de Barcelona, on hi sol haver gra i moltes oportunitats de trobar menjar. “Els estornells acostumen detectar aquest tipus de fonts d’alimentació com a bons oportunistes que són”, afegeix. Els dormidors poden ser font de problemes de brutícia i soroll a causa de la gran concentració d’exemplars. La ciutat de Figueres, a tall d’exemple, ha patit recentment problemes de convivència a causa de l’establiment de dormidors al nucli urbà.
Els estornells també poden causar conflictes quan van a alimentar-se de forma massiva. Això pot passar si ho fan en zones de cultius, o en plantacions d’arbres fruiters o oliveres.
“Els estornells van apareixent en major o menor abundància en funció de les oportunitats que van trobant”
Quan detecten una oportunitat de menjar, per exemple bancs de formigues alades, els estornells s’alimenten massivament d’aquests insectes.
Aquests ocells són grans acròbates
Quan es dirigeixen cap als dormidors, els estols d’estornells solen fer formes realment curioses. Els estornells són ocells que realitzen veritables espectacles acrobàtics de forma grupal i sincronitzada. Impressionants giragonses al cel.
Marc Illa explica que quan volen formant aquests estols, cada estornell està pendent de sis estornells que té al seu voltant. Sis, però aleatoris. No necessàriament els del seu costat.
“Quan un d’aquests sis estornells gira, ell també gira. Això ho fan tots els estornells d’un estol, un fet que fa que la sincronia sigui perfecte”
La raó d’ aquest vol tan espectacular —afegeix Illa—, és per distreure possibles depredadors. Es tracta d’una estratègia defensiva, similar a la dels bancs de peixos. Si tots els estornells volen junts, i giren de forma inesperada, dificulta l’atac per part dels depredadors.
Aquest tipus de vol en sincronia no l’efectuen sempre. El realitzen normalment quan van a dormir, o quan surten a alimentar-se. “Ho fan sobretot quan volen evitar el perill de ser depredats per part d’un depredador (un xoriguer, un falcó pelegrí… ), el qual pot aprendre els costums diaris dels estornells i esperar-los”, explica Marc Illa.
L’estornell vulgar i l’estornell negre
D’estornells a Catalunya en podem trobar dues espècies: l’estornell vulgar (“Sturnus vulgaris”) i l’estornell negre (“Sturnus unicolor”). Illa destaca que es tracta de dues espècies que es van separar recentment: “Als anys seixanta, no hi havia estornells a Catalunya, de cap espècie”.
Fou partir de llavors que, a poc a poc, els estornells van anar recolonitzant tot Europa. “L’estornell negre va anar omplint la península Ibèrica de sud cap a nord, i l’estornell vulgar va anar colonitzant Europa d’est cap a oest”.
Curiosament, es van trobar a Catalunya, cap als anys setanta. En trobar-se l’ona expansiva poblacional es va aturar i es van començar a barrejar, a hibridar-se.
Actualment l’estornell negre es localitza sobretot a les Terres de l’Ebre. A l’altre extrem de Catalunya, a l’Empordà, hi predomina l’estornell vulgar. Entre mig hi conviuen estornells vulgars (dominants per exemple en el cas de Barcelona), també estornell negre i, a més a més, els estornells híbrids (els quals són fèrtils).
Curiosament els tres tipus poden anar junts, volant en un mateix estol.
Com són els estornells?
L’estornell vulgar és un ocell fàcilment identificable pel plomatge fosc, amb reflexos iridiscents i tacat de blanc. Els adults són de color negre i brillant, amb reflexos verds a l’estiu. A l’hivern el plomatge és força similar, tot i que apareixen petites taques blanques a l’esquena i el ventre.
El bec és cònic, punxegut i groc viu. Presenta un discret dimorfisme sexual, és a dir, poques diferències entre mascles i femelles. Habitualment la femella és menys brillant, però presenta més taques la vespre. Els exemplars juvenils són de color marró clar.
L’estornell negre té el plomatge completament negre durant tot l’any. Es diferencia de l’estornell vulgar pel fet de ser molt més fosc a l’hivern, i amb taques més petites. A l’estiu sol ser totalment negre, amb irisacions, però sense taques al dors.
Els estornells de lluny poden arribar a confondre’s amb la merla, que també és negra i té el bec groc en el cas dels adults. La diferència principal rau en la cua i les ales, més llargues en el cas de la merla. El vol també és força diferent.
