La papallona del boix “Cydalima perspectalis” és una espècie exòtica originària de l’est d’Àsia que va documentar-se per primer cop el 2007 a Alemanya, a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina. Des d’aleshores s’ha estès per tot el continent europeu.
La primera observació a Catalunya va ser l’any 2014, a Besalú, però fins al 2017 no es van registrar danys importants a les boixedes de la Garrotxa. Des d’aleshores, els efectes causats per les erugues, que s’alimenten de les fulles del boix, s’han fet visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país, però també de l’extrem sud.
Actualment, a principis de juliol, la papallona del boix torna a volar de manera explosiva a moltes zones del Prepirineu oriental, sobretot cap al Berguedà i el Solsonès.
Entre Sant Joan i principis de juliol, la primera explosió de papallones
Des de fa uns dies la papallona del boix es veu volar massivament per moltes zones del nord-est de Catalunya, sobretot del Prepirineu. El nombre d’exemplars és molt notable i, tot i que encara ens pot sobtar la seva presència, ja fa uns anys que la plaga afecta diverses comarques i veure’n ja comença a ser un fet recurrent.
Les papallones que es veuen aquests dies corresponen a la generació que va passar l’hivern en fase d’eruga, protegida en capolls hivernals. En arribar el bon temps, a la primavera, les erugues mengen voraçment les fulles del boix per completar el seu cicle. Les papallones resultants es fan visible pels volts de Sant Joan i a principis de juliol.
Aquestes papallones dipositaran els ous als boixos i entre finals d’agost i principis de setembre apareixerà la segona generació massiva de papallones, que tornarà a dipositar els ous “a posteriori”.
Les erugues de la papallona del boix són realment les que causen dany a les boixedes, ja que s’alimenten de les fulles d’aquest arbust, present a bona part de la meitat nord de Catalunya i en algunes zones de muntanya de la resta del territori. Són veritables màquines de menjar que fins i tot poden arribar a cruspir-se els branquillons tendres del boix quan s’han menjat totes les fulles. Malgrat que els boixos poden rebrotar a posteriori, si el procés es va repetint en el temps, pot acabar causant-los la mort.
La segona generació sol ser la que causa més impactes a les boixedes. En algunes zones la papallona pot arribar a emergir fins a tres vegades en un sol any.
L’avanç de l’eruga del boix es modera tot i haver afectat 200.000 hectàrees a Catalunya
Segons va fer públic ara fa uns dies el CREAF, des del 2014 aquesta espècie ha afectat una tercera part dels boixos catalans. Actualment avança lentament des del Berguedà i el Solsonès cap a l’oest. Allà per on ha passat ha deixat zones greument afectades.
L’any 2023 les boixedes afectades per l’eruga del boix van augmentar només un 4 % respecte al 2022, lluny de les dades dels darrers anys, que van arribar a un augment anual del 37 %. El seu avanç, per tant, tendeix a moderar-se.
Les comarques on continua augmentant són sobretot el Berguedà i el Solsonès, on trobem les zones més greument afectades l’any 2023.
Malgrat això, segons exposa el CREAF, hi ha bones notícies: a la Terra Alta l’eruga del boix retrocedeix i desapareix de la comarca després d’aparèixer per primer cop l’any anterior. També ha desaparegut de la Segarra. Les afectacions per l’eruga del boix s’estabilitzen i mantenen el mateix grau d ‘afectació que els darrers anys a l’Anoia, l’Alt Penedès, el Garraf i el Priorat. També és el cas de la Vall d’Aran.
Per contra, al Baix Penedès, al Baix Camp i al Montsià empitjoren les afectacions.
La calor extrema i el clima més continental dificulten l’avanç de la papallona
Segons un estudi liderat per investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, tot sembla indicar que la papallona invasora provocarà danys més greus als boixos del nord-est de Catalunya, on les temperatures són més suaus i les precipitacions són més repartides al llarg de l’any. En canvi, a mesura que el front d’invasió vagi avançant cap a l’oest, es trobarà amb llocs on el clima no li serà tan favorable.
També s’ha observat que les papallones causen menys afectacions a cotes mitjanes i altes que no pas prop de les valls, a cotes més baixes.
Ciència ciutadana per combatre l’eruga del boix
Alerta Forestal és un projecte de ciència ciutadana del CREAF que recull observacions voluntàries per fer seguiment científic de la salut forestal dels boscos de Catalunya. També recull aportacions relacionades amb l’impactes de l’eruga del boix. Col·laborar-hi és molt senzill i permet aportar informació de gran interès i ajuda per als científics.
