Costat mar, costat muntanya, Llobregat i Besòs són alguns dels llocs geogràfics que fem servir per ubicar-nos quan som a la ciutat. Però, on és el nord? I l’oest? La resposta és molt més fàcil del que us penseu.
La geografia pura
La primera cosa que podem fer servir per orientar-nos és mirar el sol, que surt per l’est (nord-est a l’estiu i sud-est a l’hivern) i es pon per l’oest (nord-oest a l’estiu i sud-oest a l’hivern). Si no el veiem, la nostra ciutat ens ajuda fàcilment a trobar el nord.
Els meridians i paral·lels són línies imaginàries que uneixen el pol Nord i el pol Sud (meridians) i d’est a oest perpendiculars a l’eix terrestre (paral·lels). A Barcelona, curiosament (o no) tenim dues grans avingudes que tenen just aquest nom, precisament perquè segueixen aquestes línies imaginàries: són l’avinguda del Paral·lel, que va d’oest (plaça d’Espanya) a est (Port) i l’avinguda Meridiana, que va de sud (Parc de la Ciutadella) a nord (Nus de la Trinitat).
Tots dos carrers anirien a confluir en una hipotètica cruïlla al moll de Pescadors, a la torre del Rellotge, antic far de la ciutat. Aquestes avingudes segueixen el mateix meridià que passa per Versalles i el mateix paral·lel que passa pocs quilòmetres al nord de Nova York, amb la qual cosa en una hipotètica avinguda Meridiana d’eternes dimensions arribaríem en línia recta a París i, en direcció oest, una avinguda del Paral·lel portada a l’infinit ens deixaria a poc més de 50 km al nord de Manhattan.
No són els únics carrers que segueixen un est-oest o un nord-sud perfecte.
Van de nord a sud (entre d’altres):
- Gran de la Sagrera
- Concepció Arenal
- Font Honrada
Van d’oest a est (entre d’altres):
- Rambla de l’Onze de Setembre – Passeig de Fabra i Puig (fins a Vilapicina)
- Carrer de Sants
- Pelai
- Vilardell
- Olivera
Ildefons Cerdà ho tenia tot previst
No és l’única manera d’orientar-se a Barcelona. Ildefons Cerdà va dissenyar les illes de l’Eixample de manera que es pogués aprofitar al màxim la llum solar i que la part de façana ombrívola (que mira al nord) fos com més petita millor.
D’aquesta manera, si agafem qualsevol de les illes de l’Eixample, el xamfrà que dona al Besòs per la part de muntanya ens indicaria el nord i seria el xamfrà on menys sol es veu. Per contra, al sud, molt més lluminós, tindríem el xamfrà contrari, el del costat Llobregat i banda marítima.
Així, grans avingudes que travessen l’Eixample com són la Gran Via o el carrer d’Aragó (i, evidentment, tots els que circulen paral·lels a aquests dos) circulen de nord-est (si arrenquem al Besòs) a sud-oest (costat Llobregat).
Els camps de futbol, una “mina”
També és possible trobar el nord a molts estadis de futbol. Un bon grapat d’aquests estan disposats gairebé de forma perfecta de nord a sud. Especialment contundents en aquest sentit, l’Estadi Olímpic de Montjuïc i el Municipal Narcís Sala de la Unió Esportiva Sant Andreu.
Per alguna cosa la nomenclatura clàssica de la zona de “gol” és de gol nord i gol sud
El que tenen en comú gairebé tots els camps de futbol és que situen la “visera” al costat oest, que és per on es pon el sol. D’aquesta manera, l’ombra projectada per la coberta és més gran a les tardes, que és quan es disputen la majoria de partits. És el cas de Montjuïc, el Camp Nou, el Mini Estadi, el Narcís Sala o fins i tot el Nou Sardenya (aquí més al nord-oest). L’RCDE Stadium, tot i que té “visera completa” també està orientat de nord (Cornellà) a sud (riu Llobregat)
El Velòdrom d’Horta és una altra de les instal·lacions esportives que està disposada perfectament de nord a sud.
Les bocanes del port, sempre al sud
La sortida de Barcelona per via marítima es fa sempre mirant al sud. No és un sud perfecte, tot sigui dit. La bocana nord mira lleugerament cap al sud-oest i la bocana sud cap al sud-est.
És evident que sortir via marítima pel nord o per l’oest és impossible materialment (hi ha terra ferma) però bé podrien mirar cap a l’est o el nord-est i no ho fan. El perquè de tot plegat és pel regim de vents de la ciutat. Els vents que acostumen a ser més intensos són els del primer quadrant (entre el nord i l’est) mentre que els més freqüents (tot i que no tan intensos) són els del tercer quadrant (entre sud i oest). Això fa que l’entrada i sortida més fàcil a la ciutat sigui pel sud.
I encara un parell més
Si passegeu per la Rambla i arribeu al monument de Colom, el seu dit marca gairebé un sud perfecte.
Si poguéssim tirar una línia recta entre el castell de Montjuïc i les bateries antiaèries del Carmel, aquesta línia aniria també de nord (turó de la Rovira) a sud (castell de Montjuïc).
Orientar-se no ha estat mai tan fàcil, oi?
