Investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, vinculat al CSIC i a l’Ajuntament de Barcelona, han liderat un estudi que ha permès identificar en detall a quines zones del planeta ha canviat més el clima des del pliocè (fa 3,3 milions d’anys) fins avui i on ho pot més fins a finals del segle XXI.
S’ha elaborat un nou índex d’estabilitat climàtica (CSI) que combina dinou variables bioclimàtiques relacionades amb la temperatura i la precipitació. D’aquesta manera s’han obtingut mapes que mostren l’estabilitat climàtica, és a dir, si el clima ha canviat gaire o no en el passat i què pot passar en el futur.
Les novetats d’aquest estudi respecte de publicacions anteriors són, per una banda, que s’ha treballat amb una finestra temporal que va molt més enllà dels 21.000 anys que s’utilitza normalment; i de l’altra, s’han aconseguit mapes d’alta resolució (5 km per 5 km), fet que permet tenir-ne un dibuix molt més detallat. A més, el nou índex té en compte un nombre molt més elevat de variables que altres ja existents, que n’utilitzaven una o dues.
El passat i el futur
Els resultats mostren que des del pliocè fins a l’actualitat hi ha hagut grans canvis en el clima a bona part del planeta. Les regions que han patit una major variació al llarg dels darrers tres milions i escaig d’anys han estat el nord del continent americà, Groenlàndia, la zona del mar Bàltic i l’Àrtic. En canvi, bona part de la conca Mediterrània presenta valors moderats del nou índex, fet que indica que els canvis a la nostra zona no ha estat tan rellevants. Precisament, “els mapes d’estabilitat climàtica confirmen el paper de refugi climàtic que va tenir la conca mediterrània —i, en particular, la península Ibèrica— durant les oscil·lacions climàtiques del plistocè, cosa que va permetre la supervivència de les actuals flora i fauna europees”, segons destaca Jordi López-Pujol, coordinador de l’estudi.
De cara al futur més immediat, l’índex presenta en general valors més modestos en comparació amb el passat. Cal tenir en compte, però, que la variació en el clima es produiria en una escala de temps molt més petita, ja que l’estudi se centra entre l’actualitat i l’any 2.100. El vessant mediterrani de la península Ibèrica presenta valors moderats d’aquest índex, senyal que caldria esperar canvis notables en el clima, sobretot en comparació amb els països del centre i el nord d’Europa. Ara bé, segons aquest estudi, el Sahel, l’Amazònia, el Tibet i la zona més propera al pol nord és on hi podrà haver els canvis més significatius des d’ara fins a l’any 2100.
Aplicacions de l’estudi
El fet de disposar de cartografia de l’estabilitat climàtica amb una resolució elevada per al conjunt del planeta pot ajudar a entendre millor alguns fenòmens rellevants relacionats amb la biodiversitat, com poden ser les extincions massives d’espècies o les grans migracions que hi ha hagut en el passat. Els resultats d’aquest estudi, a més, podran ser d’ajut per esbrinar quines regions podran patir una major entrada d’espècies exòtiques o quines zones podran perdre un percentatge elevat de flora i fauna a causa dels canvis en el patrons climàtics.
Les aplicacions d’aquest índex, però, van encara més enllà i són molt transversals. Només per posar-hi tres exemples:
- Polítiques migratòries: les zones que pateixin un canvi més important del clima seran una font d’emigració, mentre que les zones on el clima sigui més estable seran destinacions migratòries.
- Agronomia: les regions més estables des del punt de vista climàtic seran més favorables per als cultius
- Salut pública: les àrees on el clima canviï més podrien esdevenir focus d’infeccions i ser l’origen de futures noves pandèmies
