El més d’agost ha desbancat el juliol com a mes més càlid a l’Observatori Fabra, segons dades facilitades pel mateix Observatori.
La nova referència, el període 1991-2020
Tot i que l’Organització Mundial de la Meteorologia (OMM) encara permetia comparatives termomètriques actuals amb la del període 1961-1990, el cert és que la majoria d’institucions ja havien anat actualitzant aquest període, cada decenni, fins arribar al 1981-2010.
Amb la finalització de la darrera dècada, el període de referència 1981-2010 ha quedat substituït pel nou 1991-2020, un fet que ens aporta una comparativa més real amb el clima actual, atès que és més recent.
D’aquesta manera, tot i que continuem veient unes dades de temperatura que reflectiran l’escalfament global, serà una mica més factible tenir períodes de “normalitat” o mesos “freds”, ja que queden comparats amb un trentenni molt més actual.
Amb el canvi de període, mig grau més de mitjana
A l’Observatori Fabra la temperatura ha augmentat de mitjana, prop de 0,5 ºC en aquests 10 anys de diferència que hi ha entre el període 1981-2010 i 1991-2020.
Tots els mesos de l’any han patit un augment de temperatura significatiu amb aquest canvi, amb una mitjana anual que ha passat dels 15,4 ºC (1981-2010) als 15,8 ºC (1991-2020).
Són quatre dècimes, que pot semblar poc, però que en climatologia i en un període de només 10 anys és un canvi realment notable.
Geners que fan febrer, maigs que fan de juny i junys que fan de juliol són cada vegada més recurrents.
La temperatura actual té poc a veure amb la de fa 30 anys
Com us hem dit, l’OMM encara permetia la comparativa termomètrica amb el període 1961-1990. Però el cert és que el que tenim ara dista molt del que hi havia aleshores.
Així, el mateix Observatori Fabra ha registrat un augment de temperatura mitjana anual d’ 1,3 ºC entre el que hi havia el 1961-1990 i el que hem tingut el període 1991-2020. Una autèntica barbaritat.
El clima ha canviat tant en aquests decennis que la temperatura mitjana que tenim actualment al gener equival a la que hi havia aleshores (1961-1990) al febrer. I la que tenim ara al febrer, a la que teníem abans al març. I la del març, semblant a la de l’abril.
Com a comparativa clara, el gener d’enguany, que ha estat catalogat com a fred (-1,1 ºC) si el comparem amb el període actual, hagués estat totalment normal (+0,1 ºC) en el període 1961-1990.
Juliol deixa de ser el més càlid
Amb el nou canvi de període, surten a la llum les que podrien ser a la llarga noves realitats climàtiques a casa nostra.
Així, per primera vegada a la història de l’Observatori Fabra (1914-2021) el mes d’agost passa a ser el mes més càlid de l’any, en contra del juliol, que queda ja dues dècimes per sota de l’agost (23,6º l’agost per 23,4 ºC el juliol).
Un fet difícil de pensar fa unes dècades, quan el juliol (23,6ºC) superava en un grau exacte la mitjana del mes d’agost.
La pluja també evoluciona
I la pluja? En el cas de l’Observatori Fabra no hi ha grans diferències en còmput anual i la mitjana es continua movent al voltant dels 620 litres.
Ara bé, també s’observen el que podrien ser comportaments diferents a escala mensual.
Sembla que el pic de pluja de la tardor, s’avança. El mes d’octubre, tradicionalment el mes més plujós a Barcelona, ha estat a punt de quedar superat pel mes de setembre, un mes que ha anat guanyant litres de pluja en aquestes dècades.
Una cosa semblant pot estar passant a la primavera. L’abril és ara el mes més plujós de la primavera, quan abans ho havia estat sempre el maig i, a més a més, el mes de març cada cop acumula més quantitat de pluja.
Per contra, trobem mesos que van perdent pluja decenni rere decenni. És el cas del maig, el juny, l’agost, el novembre i el desembre. Especialment cridaner el cas de l’agost, que ha perdut prop d’un 40 % de pluja des del període 1961-1990.
