L’Institut Català d’Ornitologia (ICO), entitat que es dedica a l’estudi i seguiment dels ocells i els seus hàbitats, ha rebut un albirament molt especial. Es tracta d’una gavina riallera (“Chroicocephalus ridibundus”), anella blava NE17, anellada al Port Vell de Barcelona el 8 de gener del 2019 i observada al nord-oest d’Ucraïna el 27 de juny.
Aquesta és la segona observació que es fa a Ucraïna de les gavines anellades a Barcelona durant l’hivern. A la ciutat hi ha una població d’aquestes aus que es mouen per parcs, jardins, mercats, ports i zones turístiques per trobar-hi menjar. La majoria d’aquests exemplars nidifiquen a Polònia i Hongria i alguns també a Dinamarca i França, però no és habitual que ho facin a Ucraïna.
Una gavina vista 1.265 dies després a més de 2.000 km
L’albirament a Ucraïna suposa una distància des del lloc d’anellament, a Barcelona, de 2.108 km ENE i l’interval entre anellament i observació és de 1.265 dies.
Una observació d’aus en una país en guerra
El projecte d’anellament per a l’estudi de les gavines va començar l’any 2009 en col·laboració amb el Zoo de Barcelona. Fins a l’actualitat s’han marcat 475 exemplars amb lectures a 21 països d’Europa. Moltes de les gavines rialleres que passen l’hivern a Barcelona retornen cada any a partir dels mesos de juliol i agost i marxen en arribar la primavera, a partir del mes de març.
Aquest albirament, a més, s’ha fet en un país en guerra, on malgrat tot, valora l’ICO, “encara hi ha gent que mira ocells”, ornitòlegs que continuen treballant.
Per què s’anellen els ocells?
L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi que es basa en el marcatge individual de les aus. Es tracta de posar una anella metàl·lica lleugera i numerada a la pota de les aus. Gràcies a aquest sistema, explica l’ICO, s’ha après molt sobre els ocells, ja que aquest estudi els permet identificar les aus individualment. Amb l’anellament es pot saber, entre altres, quant temps viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen. Amb aquesta informació es pot treballar en la seva conservació.
Després de més de 100 anys d’anellament a Europa, encara s’estan descobrint noves característiques de les vies migratòries i de les seves àrees d’hivernada i nidificació. Avui, el principal interès de l’anellament està en el monitoratge de les poblacions.
