L’abril marxa i arriba el maig, un mes encara de primavera però que ens encara descaradament cap a l’estiu. Tot i que encara hi ha marge per alguna entrada d’aire fred, el cert és que és un mes càlid i que ens pot començar a deixar ja, entre altres coses, les primeres mínimes tropicals. El maig és també el darrer mes en què tradicionalment plou amb certa abundància abans no arribi l’estiu.
La fiabilitat del pronòstic estacional
El primer que cal recordar és que fer un pronòstic mensual és gairebé impossible i que, en el millor dels casos, simplement es pot intentar intuir el comportament mitjà del temps gràcies als models de predicció estacional.
Tot i que aquest tipus de pronòstics han millorat molt, el cert és que no s’han d’agafar mai fil per randa. Sense anar més lluny, el mes d’abril ha tornat a subestimar les pluges del País Valencià, que han estat molt importants, de la mateixa manera que va passar el mes de març.
En el cas de Barcelona no podem dir que hagin anat especialment desencaminats. L’abril d’enguany acaba amb un valor de temperatura mitjana gairebé clavat a la mitjana climàtica del període 1991-2020 (el pronòstic estacional apuntava que seria normal o lleugerament càlid), mentre que la pluja sí que sembla que quedarà clarament per sota del que seria habitual, com apuntaven els models.
Què diuen els models per al maig del 2022?
Els dos grans models apunten força normalitat per al mes de maig, tant pel que fa a la pluja com també per la temperatura.
A escala global, el model americà de la NOAA ens mostra uns paràmetres de temperatura totalment en sincronia amb el que seria habitual i una pluja que, fins i tot, podria ser més abundant que la mitjana especialment als Pirineus i l’interior.
Aquest escenari coincideix amb el que diu el model europeu, especialment per a les dues primeres setmanes de maig, en què també s’insinua que podria ploure fins i tot una mica més del que seria habitual.
Què és habitual a Barcelona en un mes de maig?
Analitzant la sèrie de dades de l’Observatori Fabra, trobem que el mes de maig té un comportament semblant a l’abril pel que fa a les precipitacions. Així, el maig té una mitjana de 56 litres de pluja en el que és el darrer mes plujós abans no arribi el llarg i eixut estiu.
Però aquesta dada, en un clima mediterrani com el nostre, dona lloc a nombroses irregularitats. Així, no és estrany encara trobar aiguats de més de 50 litres en un dia (el màxim exponent són els 93 litres caiguts un dia de maig de 1991), així com també mesos en què no plogui gairebé res, com el maig del 2006, amb només tres litres.
Des del punt de vista de la temperatura, el maig és un mes càlid, amb nombroses màximes de 20 ºC, les primeres màximes més o menys continuades de 25 ºC i, fins i tot, en alguna ocasió, els primers registres de més de 30 ºC a finals de mes, com l’extraordinària calorada de finals de maig del 2001, quan es van assolir més de 33 ºC a l’Observatori Fabra.
Les mínimes fan normalment també un salt endavant i al centre de la ciutat ja comença a ser habitual trobar les primeres mínimes tropicals (de més de 20 ºC) a partir de mitjans o finals de mes.
El “raig” de cada dia de maig, bàsicament als Pirineus i prepirineu
Sigui com sigui, la dita popular que diu que al maig cada dia hi ha un raig (de pluja) és molt difícil de complir a Barcelona.
De fet, aquesta dita té molt més sentit a indrets de muntanya de l’interior i els Pirineus, on la temperatura ja escalfa més i les tempestes s’han d’anar fent més freqüents gràcies també, en gran part, a aquest ascens de la temperatura en superfície.
