Des de l’any 2008 l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) duu a terme una campanya d’anellament al sud-est del Marroc, al límit del desert del Sàhara, per tal d’estudiar la migració dels ocells a través d’aquest desert. Des de l’any 2018 la campanya es fa en col·laboració amb el Konrad Lorenz Institute of Ethology (Viena) i el suport de la Universitat de Rabat.
Anellar diàriament els ocells i estudiar-ne l’estat físic
L’objectiu de la campanya que es fa a Yasmina és conèixer quines són les estratègies que tenen els ocells per creuar el desert del Sàhara, però també obtenir informació sobre com ha anat l’hivern a les àrees d’hivernada, principalment al Sahel, al sud del Sàhara.
També, amb el pas dels anys, es podrà arribar a esbrinar per què hi ha temporades que són més bones que d’altres pel que fa a observacions. A la llarga també es vol determinar quins són els patrons meteorològics que segueixen els ocells migradors, és a dir, relacionar el nombre de captures amb la situació meteorològica.
Tota aquesta informació s’obté indirectament, analitzant quina és la condició física dels ocells un cop han creuat el desert.
A Yasmina capturen els ocells, els anellen i n’analitzen el pes per tal de conèixer quin és el seu estat físic. Després els tornen a alliberar.
La importància d’estudiar els ocells al límit del desert del Sàhara
La campanya es duu a terme estratègicament a l’extrem septentrional del desert del Sàhara, a la localitat de Yasmina, al sud-est del Marroc. El punt de control es troba a tocar de l’erg Chebbi, una gran extensió de dunes (de 28×5 km) situada dins d’una àrea d’estepes presaharianes.
La localització de Yasmina és clau, ja que s’emplaça en un punt de pas de molts ocells migradors que a la primavera viatgen des del Sahel fins a Europa. La presència de vegetació dispersa i un llac estacional (que només s’omple quan plou) fa que aquest sigui un bon punt de parada, descans i alimentació per als ocells que acaben de creuar el desert del Sàhara, sobretot per a aquells que estan més cansats.
Malgrat això, si les condicions meteorològiques són dolentes s’hi poden aturar més ocells. En general s’ha observat que els dies de bon temps que es produeixen després de tempestes de sorra s’observen més ocells pel fet que quan bufa fort el vent decideixen aturar-se i quan para es mouen de cop.
La campanya pot seguir-se en temps real
La campanya va començar enguany el 10 de març i s’allargarà durant dos mesos. Al llarg d’aquests dos mesos l’ICO podrà presenciar la migració de bona part de les espècies transaharianes que es reprodueixen a Europa.
Durant aquest temps els ornitòlegs podran continuar realitzant estudis sobre la biologia, l’ecologia i la fisiologia del ocells en llocs de parada de la migració, un aspecte que segons destaca l’ICO pot resultar clau per a la seva conservació.
La campanya es pot seguir gairebé en temps real a través del blog de la campanya d’anellament, en què els ornitòlegs incorporen diàriament els resultats de les captures. En un gràfic es representen diàriament el nombre d’ocells capturats i la comparativa amb la mitjana històrica.
De dia o de nit? Quan sobrevolen el Sàhara els ocells?
Marc Illa, anellador expert de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), realitza des de fa diversos anys treball camp a Yasmina.
L’expert en ornitologia explica que la gran majoria d’ocells migren de nit. La raó rau sobretot en el fet que, si ho fessin de dia, la temperatura més elevada els dificultaria l’eliminació de calor i n’incrementaria la pèrdua d’aigua, alhora que la radiació ultraviolada els faria malbé el plomatge.
Normalment al capvespre abans de volar els ocells es preparen: noten si estan en bona condició física, si tenen reserves suficients i també si les condicions meteorològiques són bones. Si tot és correcte, aleshores prenen la decisió de volar i, aquella nit, poden fer 100, 200, 300 (o més) quilòmetres d’una sola tirada”
Els ocells paren quan es fa de dia i ho aprofiten per buscar menjar —no tot és erm al desert— i descansar (per a petites migdiades) a l’ombra d’alguna roca o en algun arbust. Un exemple d’au migradora que fa servir aquesta estratègia és el rossinyol.
Les orenetes i els falciots fan just el contrari de la majoria d’ocells i opten per volar de dia. Ho poden fer gràcies que tenen adaptacions específiques: ales llargues, estretes i punxegudes que els permeten volar grans distàncies sense cansar-se gaire; un plomatge més fosc i amb més melanina que les fa ser resistents als rajos solars, i una alimentació basada en insectes voladors.
Mentre que les orenetes paren de nit per descansar, els falciots no s’aturen i volen tant de dia com de nit.
La sequera també té efectes al sud del Marroc
L’existència i conservació d’indrets com Yasmina (zones d’oasi) són d’alta importància per als ocells, sobretot per als que fan vols de nit, per tal de proveir-se i descansar de dia, i més per a aquells que quan surten del Sahel no ho fan amb bones reserves i els cal anar-se alimentant durant el llarg viatge cap a Europa. La conservació d’hàbitats com aquests és d’alta importància a Yasmina i arreu.
El llac estacional present a Yasmina, a tocar de les dunes presaharianes, fa temps que no s’omple. El Marroc està patint també els efectes d’una greu sequera, malgrat que les darreres setmanes la pluja ha tornat a fer acte de presència al nord de l’Atles.
Segons explica Marc Illa, “la pluja aquí, al desert, cada cop és més irregular i costa més que arribi aigua als llacs temporals. L’alteració del patró de pluges, sumada al desenvolupament de la zona (amb abundants captacions d’aigua del subsol), fa que cada cop sigui més difícil que quan plou l’aigua resti disponible a la zona, als llacs temporals”.
Precisament, un dels objectius de l’ICO és també estudiar com les espècies migradores utilitzen l’aigua durant les migracions, bé sigui de forma directa o indirecta aprofitant la producció vegetal i d’invertebrats que se’n deriva.
Per a algunes espècies la presència d’aigua és molt beneficiosa i, per tant, si n’hi ha poca, pot fer que la migració sigui més costosa. Per a altres espècies, en canvi, sembla que hi ha menys relació amb l’aigua”
