Cada any, a finals d’estiu, la superfície de gel marí de l’oceà Àrtic deixa de disminuir i comença a guanyar extensió. És en aquest moment quan s’anota la mínima extensió de gel marí de la temporada.
El perquè d’aquest canvi de tendència rau en la disminució de l’altura solar. L’equinocci de tardor determina el moment en el qual el sol deixa de veure’s durant sis mesos al pol nord. El sol encara es deixa veure a l’Àrtic en aquesta època, per bé que cada vegada es veu més baix respecte a l’horitzó.
Des de fa dècades la superfície glaçada no para de reduir-se, tot i que ha estat amb l’arribada del segle XXI quan el desglaç s’ha accelerat.
Malgrat que la notícia que el gel marí de l’Àrtic podria desaparèixer a finals d’estiu no és nova, sí que ara un estudi acabat de publicar a la revista ‘Nature Communications’ en fa nous pronòstics i n’avança els terminis.
L’estudi, basat en les imatges dels satèl·lits de la NASA i l’ESA, ha conclòs que l’oceà Àrtic quedarà lliure de gel marí al setembre per primera vegada abans de l’any 2050. Projecten un Àrtic sense gel sota tots els escenaris d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacles considerades, fins i tot encara que es redueixin dràsticament.
L’estudi ha detectat que els models que s’havien usat fins ara subestimaven el ritme de fusió del gel a l’Àrtic.
Sense gel a mitjans de segle en un escenari de baixes emissions
L’any 2021 el 6è IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) va concloure que l’Àrtic no perdria el gel a finals d’estiu si les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle es reduïen de forma dràstica i l’augment de la temperatura global no superava el topall de 2 ºC.
Ara, aquesta investigació publicada a ‘Nature Communications’ estima que el gel marí es podria fondre del tot a finals de l’estiu durant la dècada del 2050 en un escenari de baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
L’IPCC també ja va concloure que l’Àrtic perdria el gel d’estiu prop de mitjans de segle en els escenaris menys optimistes, que pronosticaven manteniment de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a nivells mitjans i alts. Ara, aquest nou estudi ho avança una dècada en aquest context, concretament fins a la dècada del 2030.
En aquests escenaris d’emissions mitjanes i altes de gasos d’efecte d’hivernacle, els mesos d’agost i d’octubre també quedarien lliure de gel marí a l’Àrtic cap a l’any 2080.
La investigació també mostra que el 90 % de la fosa del gel marí de l’Àrtic és causada per l’home.
El gel marí de l’Àrtic s’ha fos un 13 % per dècada des del 1979
Des que es van començar a fer mesuraments de la superfície de gel marí a l’estiu, a finals dels anys 70, el gel marí de l’Àrtic s’ha fos a un ritme d’un 13 % per dècada.
L’extensió més baixa mai mesurada des de llavors es va produir l’any 2012, amb una superfície gelada a finals d’estiu de tan sols 3,39 milions de quilòmetres quadrats. L’any 2021 va assolir la segona extensió més baixa. L’any passat, el 2022, es va situar en la desena posició més petita des del 1979.
