Els equinoccis acostumen a coincidir, setmana amunt, setmana avall, amb el moment en el qual s’assoleix l‘extensió de gel marina, màxima o mínima, als dos pols del planeta. Per l’equinocci de tardor, a l’hemisferi nord (el nostre), el gel marí de l’Àrtic acostuma a mesurar la mínima extensió anual, just en el moment en el qual la calor i la fusió de l’estiu donen pas a les baixes temperatures. A l’altre extrem del planeta, al pol sud, tot just surten de l’hivern austral i, per tant, és el moment en què el gel marí assoleix la màxima extensió de tot l’any.
Enguany, tal com era d’esperar, el gel marí de l’Àrtic s’ha situat entre els anys de menys extensió. La notícia, però, l’acapara el pol sud, on no s’havia mesurat tan poc gel marí en aquestes dates.
El gel marí de l’Antàrtida assoleix un rècord de mínima extensió després de l’hivern austral
Segons ha informat el Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC), qui gestiona aquest tipus de mesures en suport de la NASA, des que es mesura amb satèl·lit la superfície marina glaçada (1979) no s’havia mesurat tan poc gel marí a les acaballes de l’estiu austral.
La superfície marina glaçada el dia 10 de setembre era de 16,96 milions de quilòmetres quadrats, un valor més d’un milió de quilòmetres quadrats (1,03) inferior a l’antic rècord de l’any 1986 (17,99 milions de quilòmetres quadrats). Es tracta d’una extensió 1,75 milions de quilòmetres quadrats inferior al valor mitjà del període 1981-2010.
Convé tenir present, tal com han subratllat els científics del Centre Nacional de Dades de Gel i Neu, que es tracta d’un valor preliminar que podria augmentar els pròxims dies, ja que podrien persistir encara alguns dies o setmana les condicions hivernals. El valor final, asseguren que el publicaran a principis d’octubre.
Segons expliquen des de l’NSIDC, des del 2016 s’està observant un gran descens durant gairebé tots els mesos de l’extensió del gel marí. Ara es creu que aquesta persistència general a la baixa de l’extensió de gel marí està relacionada amb l’escalfament de la capa superior de l’oceà, per barreja lateral i ascendent d’aigua més càlida.
Hi ha preocupació entre la comunitat científica pel fet que aquest descens de la superfície glaçada podria ser el punt de partida d’una tendència de declivi del gel marí, ja que mars i oceans s’estan escalfant en extensió global.
La superfície de gel marí de l’Àrtic, en sisena posició a la cua després de l’estiu boreal
El dia 19 de setembre el gel marí de l’Àrtic va assolir probablement la mínima extensió anual després de l’estiu. Concretament, una extensió mínima de 4,23 milions de quilòmetres quadrats, els sisè més baix des de l’any d’inici de les mesures amb satèl·lits, l’any 1979.
Es tracta d’una extensió 840.000 quilòmetres quadrats superior a l’any de menys extensió mesurada, el 2012 (3,39 milions de quilòmetres quadrats). La dada del 2023 és gairebé 2 milions de quilòmetres quadrats inferior a la mitjana del 1981-2010.
La tendència en el cas de l’Àrtic, és d’una disminució d’un 12,5 % per dècada en relació amb la mitjana del 1981-2010.
