El paisatge verd i ufanós que tenim a bona part del territori és només una capa de maquillatge que amaga a sota encara un context de sequera acumulada important en el conjunt de Catalunya. Una prova n’és el fet que els pantans de les conques internes, els que abasteixen d’aigua Barcelona i la regió metropolitana, han pujat de forma molt modesta respecte a ara fa dos mesos, abans que s’iniciessin les precipitacions a principis de març.
L’exemple del pantà de la Baells
L’aspecte actual del pantà de la Baells n’és un bon exemple. La verdor que envolta les aigües del pantà evidencia que si bé hi ha anat plovent, i el paisatge ha reverdit, la sequera acumulada es manté i el pantà continua a mig omplir. Aquest pantà que recull les aigües del riu Llobregat i afluents com el Bastareny o el riu de Saldes, que baixen del Cadí-Moixeró i el Pedraforca, es troba aquests dies al 58 % de capacitat, només set punts per sobre el percentatge que tenia el 10 de març (51 %).
Malgrat que hi ha alguns pantans que han pujat de forma més significativa (Sau, a tall d’exemple, ha passat del 49 % de principis de març al 64 % actual), en conjunt, els embassaments de les conques internes han guanyat poc volum i actualment es troben al 60 % de la seva capacitat. A principis de març es trobaven al 52 %.
L’estat de la sequera
Per analitzar el grau de sequera, el Servei Meteorològic de Catalunya utilitza l’índex de precipitació estàndard. Aquest índex permet avaluar el dèficit, o l’excés, de precipitació al territori per a una varietat d’escales temporals.
Els intervals més curts —inferiors a nou mesos— són útils per estimar la humitat del sòl, un aspecte rellevant per a boscos, prats i sembrats. Els intervals més llargs, superiors a 12 mesos, aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments.
Si agafem l’interval de 12 mesos (mapa inferior) podem comprovar que el context de sequera és quasi general, també a Barcelona. Només se’n salven algunes zones de l’Alt Pirineu i, especialment, l’extrem sud del país. A l’àrea de Barcelona predominen els colors ataronjats (sequera entre moderada i forta), amb algunes àrees on la sequera es pot qualificar encara d’excepcional (color vermell). A les capçaleres dels rius hi predominen els colors grogosos/carabassa (entre normalitat i sequera moderada).
La fusió de la neu finalitza al Prepirineu i Pirineu Oriental
A diferència del Pirineu Occidental, l’aportació d’aigua equivalent procedent de la fusió de la neu de les capçaleres dels rius de les conques internes és relativament modesta. La causa principal és que les capçaleres dels rius que abasteixen els embasaments de les conques internes són de dimensions reduïdes (Ter-Freser, Llobregat-Bastareny, Ensija-Pedraforca…).
Una superfície petita on recollir l’aigua procedent de la fusió de la neu fa que, encara que hagi nevat força al llarg de l’hivern, l’aportació acabi essent força discreta. Sigui com sigui, l’augment de les temperatures de les darreres setmanes —habitual per a les dates— ha facilitat la fusió de bona part del mantell nival del Prepirineu i les solanes del Pirineu Oriental.
Poca pluja a la vista
Les tempestes de tarda fan que l’estiu sigui l’estació més plujosa de l’any al Pirineu Oriental. Tot i això, la combinació amb altes temperatures i forta evaporació fan que costi que els rius portin un cabal notable i que els pantans guanyin volum de forma clara durant els mesos més càlids de l’any. La primavera i la tardor, per contra, són estacions més idònies si les pluges hi acompanyen per tal d’omplir els pantans.
Ara per ara, a un mes i mig de l’entrada de l’estiu, els mapes del temps són poc optimistes. De moment, a curt i mitjà termini, no pronostiquen cap episodi general ni generós de precipitació, tampoc de ruixats de tarda extensos. La probabilitat de xàfecs de tarda en àmbits de muntanya s’incrementarà durant la segona quinzena de maig.
En conjunt, els mapes estacionals pronostiquen, si més no de moment, un maig i un juny amb menys pluja i més calor del que tocaria. Una mala notícia, se’ns dubte, de cara als embassaments.
