La formiga agulla asiàtica (“Brachyponera chinensis”) és una espècie que es distribueix per regions costaneres de la Xina continental, Taiwan, la península de Corea i el Japó. Als anys 30 del segle XX, va ser introduïda als Estats Units, on es va establir i actualment és present a 17 estats. Un equip de recerca liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), amb seu a Barcelona, ha identificat genèticament la seva presència per primera vegada a Europa.
La formiga agulla asiàtica, una amenaça per a la salut pública
La formiga agulla asiàtica és una espècie altament invasora, tal com s’ha pogut comprovar al territori americà, on envaeix hàbitats de bosc autòcton i ha tingut un fort efecte negatiu en la majoria d’espècies natives. A banda, per la seva picada i les propietats del verí que injecta, s’ha identificat com una amenaça emergent per a la salut pública als Estats Units d’Amèrica pel fet de causar importants reaccions al·lèrgiques.
Les espècies exòtiques invasores es consideren una de les principals causes de la crisi de biodiversitat actual. En els darrers anys els humans han introduït 200 espècies de formigues fora del seu abast natural, algunes de les quals s’han tornat invasores.
On s’ha localitzat i com s’ha confirmat la formiga agulla asiàtica?
L’exemplar de formiga agulla asiàtica es va trobar a Torre Annunziata (Nàpols, Itàlia), en una zona residencial pròxima al port de la ciutat. L’exemplar, el primer localitzat a Europa, el va trobar un dels autors de l’estudi, qui el va recollir el dia 3 de juliol del 2020.
Malgrat que les característiques de l’espècimen trobat (un mascle) feien pensar en la formiga d’agulla asiàtica, va ser necessari un estudi genètic posterior per tal d’identificar-la.
L’anàlisi genètica va ser duta a terme al laboratori de diversitat i evolució de les papallones de l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’anàlisi va ser liderada per Roger Vila, qui va confirmar que es tractava d’un mascle de “Brachyponera chinensis”.
L’estudi apunta que l’origen és possiblement els Estats Units o bé que l’espècie invasora ha estat introduïda als dos continents des d’un mateix lloc d’origen.
El niu ja podria estar en una fase avançada
Les formigues sovint s’introdueixen accidentalment en nous entorns a causa de la globalització i en particular el comerç de plantes. La seva introducció, freqüent en jardins privats, dificulta la detecció d’aquestes espècies en les fases inicials, abans no s’escampin a regions més àmplies.
El fet d’haver recollit un mascle volant, en procés d’eixam, apunta que almenys el niu ja està en una fase avançada després de la introducció. Els experts també apunten la possibilitat que no es pot descartar que s’introduís una colònia sense reines i que els mascles hagin estat produïts per les formigues treballadores, un fet excepcional però possible per a aquesta espècie.
El niu d’origen pot ser en zones privades de difícil accés, un fet que pot fer que la colònia tingui temps de ser propagada sense ser detectada
Què podria passar si s’expandeix aquesta espècie?
L’expansió de la formiga agulla asiàtica als hàbitats forestals nord-americans suggereix que aquesta espècie podria envair els hàbitats naturals europeus i en particular els boscos, amb possibles efectes negatius per a les comunitats de formigues autòctones i la salut dels ecosistemes.
Segon explica Roger Vila, aquesta espècie invasora està causant importants problemes ecològics i sanitaris als Estats Units i a Europa podria tenir efectes comparables als de la vespa asiàtica o la formiga argentina.
L’establiment de la formiga agulla asiàtica en zones urbanes podria constituir un problema de salut pública, donada la reacció documentada que provoca el verí que injecta.
La importància d’actuar en les fases inicials
Un cop arribada la fase exponencial d’expansió d’una espècie invasora, no es tenen eines per erradicar-la. En aquesta fase com a molt es pot controlar invertint-hi enormes quantitats de recursos públics.
És per aquest motiu que, segons Roger Vila, cal aprofitar l’oportunitat que representa la fase inicial, anomenada fase de latència, és a dir, el temps durant el qual l’espècie invasora es consolida al nou lloc i encara es troba molt localitzada.
Hem de repensar l’estratègia de control de les espècies invasores i redirigir els recursos cap al biomonitoratge que permeti la detecció precoç
