La sequera també juga un paper important en les grans calorades que ens afecten darrerament fora de temporada, com és el cas de la primavera. Un estudi publicat a la revista ‘Nature’ i amb participació barcelonina conclou que un sòl més sec accentua la calor en períodes no estiuencs.
La humitat del sòl, clau
L’estudi internacional, liderat per Marc Lemus-Cánovas i elaborat juntament amb els investigadors Damià Insua-Costa, Ricardo M. Trigo i Diego G. Miralles, lliga la humitat present en el sòl amb l‘excepcionalitat de les temperatures registrades fora de temporada.
Per a l’estudi, centrat en el sud de la península, s’han fet servir situacions sinòptiques i d’humitat del sòl semblants durant els darrers 70 anys a les de la primavera del 2023, quan el centre i sud peninsulars va deixar enrere rècords històrics de temperatura en un mes d’abril.
Així, l’estudi fa servir l’anàleg de les situacions seques (quan el sòl té una humitat inferior a l’anomenat percentil 33) i humides (superiors al percentil 66).
Primavera i tardor, els moments
Segons Lemus-Cánovas, l’estudi és clar i conclou que, a la primavera i la tardor, un sòl molt sec fa d’amplificador clar de la temperatura en situacions marcades de dorsal africana.
L’augment és encara més contundent a la primavera, que és quan la radiació solar és més elevada i hi pot jugar encara més paper per fer disparar la temperatura, però Lemus-Cánovas apunta que la tardor també és un moment en què aquest factor hi pot jugar en contra.
Amb una mateixa situació sinòptica, la temperatura és més alta ara que fa 50 anys”
A l’estiu, en canvi, tenir un sòl sec no implica cap gran variació, atès que ja es dona per fet que el sòl ja és sec per sistema.
El cas de la primavera del 2023: 2,2 ºC més per la sequera
L’abril del 2023 la temperatura va rebentar rècords al sud de la península amb gairebé 5 ºC de diferència respecte del rècord anterior.
Segons l’investigador, amb un sòl més humit la temperatura hauria quedat més de 2ºC per sota de la registrada i l’esdeveniment històric hauria estat més de quatre vegades menys probable.
Lemus-Cánovas afegeix que, tot i això, la sequedat del sòl està justificant 2,2 graus dels 5 de diferència amb què es va superar el rècord, amb la qual cosa afegeix que hi ha altres factors que amplifiquen aquest tipus de situació, com podria ser la temperatura de l’aigua oceànica (que fa gairebé un any sencer que marca rècords històrics).
No estem parlant de trencar el rècord, sinó de destrossar el rècord”
En el punt de mira, el que pugui passar aquests darrers dies de gener, quan alguns mapes indiquen un episodi històric de temperatures altes al sud i est peninsulars.
Les conclusions també serveixen per a Catalunya i Barcelona
Tot i que l’estudi se centra en el sud peninsular, l’investigador apunta que els resultats són extrapolables a la resta de la península, Catalunya inclosa, tot i que sense un valor numèric clar.
En aquest sentit, el rècord de temperatura del mes de maig del 2022 de Barcelona i Catalunya també hauria pogut ser amplificat per l’escassedat d’humitat al sòl però matisa que, arran de mar, la relació no és tan clara donat que els extrems càlids venen marcats especialment en situacions de vent de ponent.
