El temps finalment ha respectat del tot el Triatló de Barcelona, tot i que en alguns moments s’ha desenvolupat sota una capa espessa de núvols baixos. De bon matí, coincidint amb la sortida del sol i l’inici de la cursa, s’ha pogut observar amb nitidesa un núvol curiós que sorgia just damunt de la zona portuària, amb un aspecte allargat que recordava una gran columna de fum inclinada.
Es tractava, en realitat, d’un núvol veritable, però d’origen antròpic, és a dir, a causa de l’activitat humana. El núvol era un Stratocumulus homogenitus, un tipus de núvol baix.
Com es formen els núvols antròpics?
Perquè es puguin formar núvols calen determinats ingredients: vapor d’aigua (humitat), nuclis de condensació (petites partícules en suspensió de pols, sal, pol·len o altres partícules contaminants) i un refredament de l’aire que es pot obtenir de diverses maneres, per exemple, amb un ascens de l’aire.
Determinades activitats com les centrals tèrmiques o alguns tipus d’indústries químiques emeten contingut de vapor d’aigua. És el cas de la central tèrmica del Besòs, la zona portuària o les petroquímiques de Tarragona, que alliberen aire càlid i humit.
Quan aquest aire que surt de les xemeneies s’eleva desenes de metres de la seva font, a mesura que es va refredant fins que, en determinades situacions d’elevada humitat ambiental, pot assolir el nivell en el qual l’aire ja no pot contenir més vapor d’aigua i es veu obligat a condensar-se.
El vapor d’aigua es condensa, així doncs, damunt de nuclis de condensació (partícules molt abundants a les ciutats a causa de la contaminació) i es formen, d’aquesta manera, les gotetes d’aigua que fan visible el núvol: un núvol antròpic.
El context d’elevada humitat ambiental d’aquest diumenge i l’alliberació de vapor d’aigua en xemeneies de la zona portuària ha afavorit la formació d’aquest núvol baix, un estratocúmul homogenitus.
La nomenclatura dels núvols antròpics
Segons estableix el nou Atles Internacional de Núvols, els núvols formats a conseqüència de l’activitat humana, tant els que es formen per processos industrials o damunt les torres de refrigeració de les centrals elèctriques, com els deixants de condensació dels avions, s’anomenen posant-hi el nom del gènere corresponent (per exemple: cirrus, cúmul, estratocúmul, etc.), o gènere i espècie si és el cas, seguit del terme de núvol especial “homogenitus“, terme que fa referència al seu origen antròpic.
Per exemple, si una xemeneia forma un cúmul de desenvolupament mitjà s’anomenaria cúmulus mediocris homogenitus. En el cas dels deixants de condensació dels avions (núvols alts) se segueix el mateix criteri. Els deixants formen inicialment cirrus (cirrus homogenitus).
En determinades condicions, però, els deixants de condensació nous poden persistir força estona i evolucionar, estendre’s i transformar-se en un altre tipus de núvol. En aquest cas, el nou núvol format rebrà el nom del gènere que li correspongui, l’espècie i la varietat, i s’hi afegirà després el terme homomutatus, mot que farà referència al seu origen antròpic i al fet que ha evolucionat. Per exemple, cirrus fibratus homomutatus.
