Dimecres, 21 de juny, a les 16.58 h ha entrat l’estiu astronòmic. El dia del solstici d’estiu correspon amb el que projectem l’ombra més curta de tot l’any al migdia pel fet que el sol es troba més alt que cap altre moment de l’any respecte a l’horitzó.
L’estiu és l’estació càlida de l’any a l’hemisferi nord i, tot i que sembli obvi, convé recordar que l’astronomia explica en bona mesura el perquè de la calor dels mesos estiuencs.
Les raons astronòmiques que expliquen la calor de l’estiu
L’explicació del perquè de les estacions de l’any està relacionada amb l’eix de rotació de la Terra.
L’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és un cercle, sinó una el·lipse. Això fa que hi hagi moments de l’any ens què el nostre planeta i el Sol es troben més o menys allunyats. Tot i això, aquesta no és la causa que explica el perquè de la calor de l’estiu o de les estacions de l’any ja que, contràriament al que podríem pensar “a priori”, és justament a l’estiu quan el Sol i la Terra es troben més allunyats.
La Terra no gira en vertical, sinó que el seu eix està inclinat 23,5 graus respecte al pla de l’òrbita del Sol amb la Terra. Aquesta inclinació es manté sempre en el mateix sentit —invariable en la mateixa posició—, un fet que implica que, durant el moviment de la Terra al voltant del Sol, hi hagi alguns moments de l’any en què l‘hemisferi nord quedi més exposat al sol (estiu boreal) i d’altres sigui l’hemisferi sud (hivern boreal).
El dia del solstici d’estiu (21 de juny) els rajos solars arriben directament al tròpic de Càncer, 23,5 graus de latitud nord. Aquest dia al migdia el sol fa un angle de 90º amb l’horitzontal, 72º en el cas de Barcelona.
Per què el sol de l’estiu escalfa tant?
A l’estiu els raigs solars arriben força verticals (el sol es troba a 72º el dia del solstici d’estiu). Això fa que, tal com passa en el cas d’una llanterna que s’enfoca verticalment cap a la superfície, l’energia quedi concentrada en una superfície molt petita. Això implica, en definitiva, que l’energia per unitat de superfície sigui gran i que notem que el sol pica i ens escalfa fort.
A l’hivern passa al revés, l’energia per unitat de superfície és molt petita ja que queda repartida en una àrea molt gran pel fet que el sol va baix respecte a l’horitzó i els rajos solars ens arriben molt inclinats.
Els dies més calorosos no acostumen a produir-se pel solstici, sinó a mitjans d’estiu
La calor més intensa de l’estiu es produeix estadísticament a mitjans d’estiu, durant la canícula (entre el 15 de juliol i el 15 d’agost).
Malgrat això, hi ha excepcions, i més darrerament immersos en un context de canvi climàtic. L‘any 2019, a tall d’exemple, Catalunya va viure una de les onades de calor més intenses mai registrades justament a la darreria del mes de juny.
El motiu d’aquest decalatge entre el moment que pica més el sol i el moment en què sol fer més calor rau principalment en el fet que l’aigua del mar i els oceans presenten una gran inèrcia tèrmica, és a dir, s’escalfa o es refreda molt més lentament que l’aire o la superfície terrestre. Aquesta característica fa que les grans extensions d’aigua com els mars o els oceans actuïn com a reguladors de la temperatura de l’aire que els envolta.
Què en diuen els mapes de com serà l’estiu 2023 a Barcelona i Catalunya?
Tant els mapes de previsió estacional del C3S, basats en les dades del sistema de predicció estacional per conjunts de l’ECMWF (model centreuropeu), com els models de l’agència nord-americana NOAA coincideixen a pronosticar un estiu més calorós de l’habitual a tot Europa.
També anuncien que l’estiu (juliol, agost i setembre) podrien ser mesos amb una pluviositat superior a la mitjana.
