Hem engegat una nova estació meteorològica (o climàtica), però no és pas una estació astronòmica, que arribarà dies més tard. Per molts, és recurrent la confusió i el desconcert de per què, aquest diumenge, 1 de setembre, comença la tardor meteorològica, però en canvi, de manera oficial encara no ha arribat.
És una incoherència dir que llavors aquest diumenge comença la tardor? Hauríem d’esperar-nos, estrictament, a parlar de la tardor, fins a mitjans de mes? No, no és pas cap incongruència començar a parlar-ne aquest primer de mes.
L’estudi i el tractament de les dades observacionals és un dels motius pels quals, en meteorologia, sempre s’agrupen les estacions de la mateixa manera, seguint el mateix patró, i aquest primer de setembre estrenem una estació.
Estació climàtica, meteorològica o astronòmica: diferències
Primer de tot, hem de tenir present que les estacions astronòmiques estan relacionades amb els equinoccis i els solsticis, mentre que les estacions meteorològiques o climàtiques sempre van agrupades en períodes fixos de tres mesos. Aquesta n’és la principal diferència.
Això fa, doncs, que l’inici de les estacions sigui diferent en funció del criteri que fem servir i tots són correctes en el seu context.
Si parlem de la tardor meteorològica, cada any té en compte els mateixos dies i els mateixos mesos, de l’1 de setembre al 30 de novembre.
De manera semblant, doncs, de l’1 de desembre a finals de febrer estarem parlant de l’hivern meteorològic o climàtic —són sinònims, es poden fer servir totes dues paraules en aquests casos. Mentrestant, el març, l’abril i el maig formarien part de la primavera meteorològica, i el juny, el juliol i l’agost s’integrarien dins l’estiu meteorològic o climàtic. En agrupar-ho d’aquesta manera, la temperatura n’és un dels factors clau.
Així doncs, com que els períodes de temps que agrupen les estacions meteorològiques o climàtiques sempre són els mateixos, és una manera senzilla de poder tractar les dades observacionals de la temperatura, la humitat relativa, la precipitació, entre d’altres. És relativament còmode i manejable comparar les dades de diferents anys i treure’n estadístiques.
En els anys de traspàs, com és el cas d’aquest 2024 —l’any té un dia més al calendari, 366—, tots els càlculs tindran en compte un dia més que altres anys. Això no és un problema a l’hora d’analitzar les dades, però tot i així, cal tenir present aquest fet.
Si ens fixem en el món de l’astronomia, la tardor astronòmica, aquest 2024 començarà el 22 de setembre. L’any 2023, com el 2022, va començar el dia 23, mentre que l’any 2021 va ser el 22.
Tot plegat pot semblar un embolic, però la inclinació de l’eix de rotació de la Terra i el seu moviment i posició al voltant del Sol fixen el tret de sortida de les estacions, segons aquest criteri.
Així doncs, sempre hi haurà una diferència d’aproximadament uns 21 o 22 dies entre l’inici d’un tipus d’estació i una altra, en funció de l’àmbit —astronòmic o meteorològic— a què fem esment.
