Nova imatge curiosa de fauna a Pedralbes, i no és un porc senglar. El biòleg Juli Mauri ha publicat un vídeo d’un esquirol que intenta travessar el carrer, però que amb l’anar i venir de cotxes no acaba de trobar el moment. L’esquirol comú —”Scirus vulgaris”— no acostuma a baixar dels arbres, i quan ho fa, com en aquestes imatges, podria ser per transportar llavors. Això sí, a diferència de la majoria de mamífers nocturns, l’esquirol es mou de dia i és un afegit de perillositat en zones urbanes, amb trànsit i moviment frenètic. El biòleg defensa que això es podria evitar amb més corredors verds.
L’esquirol comú és un petit rosegador arborícola present a bona part d’Europa i al nord d’Àsia. Els esquirols viuen on hi ha llavors. Es troba, per tant, en boscos on hi ha pins que produeixin pinyons. El pi pinyoner, present a Barcelona i Collserola, així com el pi blanc, van lligats a la presència de l’esquirol.
Els esquirols no són exclusius de Collserola, també n’hi ha a Barcelona
Els esquirols busquen zones on la densitat arbòria sigui notable i on hi abundin pins. També prefereixen que el sòl que trepitgen sigui relativament tou, fugen de sòls durs o compactats. A Barcelona hi ha parcs de la part alta de la ciutat reuneixen tots aquests requisits, com el de Pedralbes i els Jardins de Torre Girona. Precisament en aquest indret s’ha celebrat l’espectacle nadalenc ‘Natura encesa’ i el muntatge va crear polèmica pels danys mediambientals que podia causar. També els podem trobar en diversos parcs que toquen els nuclis de Sant Just Desvern o Esplugues de Llobregat.
Malgrat que no acostumen a baixar gaire a terra, ja que solen moure’s entre capçades, sí que de tant en tant baixen, sobretot quan transporten llavors d’un lloc a l’altre.
Les imatges que il·lustren aquesta notícia, gravades per Marina de la Fuente Mauri, es van enregistrar a ple dia aquesta setmana a la part alta de la ciutat, concretament al barri de Pedralbes.
El problema d’aquests esquirols és que les poblacions queden aïllades les unes de les altres”
Tot i que pugui sobtar veure un esquirol a ple dia, convé recordar que, a diferència de la majoria de mamífers, que són d’hàbits nocturns, l’esquirol s’acostuma a moure durant les hores diürnes. Aquest fet suposa un plus afegit de perillositat en ciutats, on l’activitat humana a les hores de llum solar es frenètica, i el trànsit viari altament dens. En general els esquirols que viuen als parcs de Barcelona acostumen a no sortir-ne, tot i que els exemplars joves poden intentar-ho.
Problemàtiques dels esquirols a Barcelona
Juli Mauri, biòleg i doctorand en ecologia de les papallones, explica que els esquirols urbans tenen diverses problemàtiques, pel fet de viure aïllats en parcs. Això implica fragmentació per efecte de barrera ecològica, és a dir, es dificulta que els individus estiguin connectats i s’afavoreix l’aïllament genètic (endogàmia). Tot plegat fa que les espècies acabin sent més vulnerables.
Mauri destaca que l’aïllament entre parcs no és una problemàtica exclusiva de l’esquirol, sinó que afecta d’altres éssers vius. Un altre animal urbà que en pateix a Barcelona, per exemple, és l’eriçó.
Coexistir amb la fauna salvatge
Poder connectar les diverses poblacions d’esquirol no és senzill, però no impossible, segons Mauri. Caldria potenciar la presència de corredors verds, translocacions, etc. Afegeix que també és una qüestió d’actitud individual, hem d’aprendre a cuidar i valorar la fauna que ens envolta. Cal fomentar la cultura que ja tenen en ciutats com Londres, on els ciutadans valoren i tenen cura de la fauna urbana.
És molt difícil, però no impossible, connectar les diverses poblacions d’esquirols. És un repte no només de l’Ajuntament, també és un repte de tots el fet de coexistir amb la fauna salvatge (…)”
