El 15 de gener del 2022 el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha’apai, situat al Pacífic Sud, va entrar en erupció. L’explosió va ser de tal magnitud que els baròmetres de tot el món van poder captar les oscil·lacions de la pressió atmosfèrica provocades per l’ona expansiva, també a Barcelona.
Ara, un estudi publicat a la revista ‘Geophysical Research Letters’ indica que aquesta erupció podria haver contribuït a escalfar una mica més el nostre planeta.
El vapor d’aigua, el responsable
El cràter del volcà es trobava a 150 m sota el nivell del mar. Això va fer que, en el moment d’entrar en erupció, s’evaporés una gran quantitat d’aigua que va ser alliberada a l’atmosfera, a fins a 53 km d’altitud. Aquest és un gas d’efecte hivernacle, de fet, el més efectiu (per aquesta raó les nits ennuvolades fa menys fred que les nits asserenades).
A partir dels mesuraments fets des del satèl·lit Aura, de la NASA, es va poder detectar que la quantitat d’aigua que hi havia després de l’erupció a l’estratosfera (la capa d’atmosfera que es troba per sobre de la troposfera i que arriba als 50 km) era un 10 % superior a la que hi sol haver. Els autors de l’estudi apunten que podrien passar uns quants anys fins que es recuperin els valors habituals de vapor d’aigua en aquesta capa de l’atmosfera.
En la gràfica de sota, es pot veure perfectament el màxim de l’anomalia de concentració de vapor d’aigua a l’estratosfera als tròpics (panell superior) i de la concentració de vapor d’aigua també a l’estratosfera a gairebé tot el conjunt de la Terra (panell inferior) a causa de l’erupció del volcà. Es tracta, doncs, d’una injecció de vapor d’aigua a l’estratosfera sense precedents, des que hi ha dades (any 1995).
Altres volcans han provocat l’efecte invers
Curiosament, altres grans erupcions volcàniques han causat justament l’efecte contrari. L’emissió massiva de cendra a l’atmosfera pot provocar un refredament de la Terra, ja que redueix la quantitat d’energia solar que arriba a la superfície.
Un dels exemples més recents és l’erupció del Pinatubo, situat al nord de les Filipines. L’any 1991, a causa de tota la cendra que va emetre el volcà, es calcula que es va produir un refredament global de 0,5 ºC.
Episodis semblants s’han repetit al llarg de la història. L’any 1816 l’erupció del Tambora (Indonèsia) va donar lloc a “l’any sense estiu”, mentre que el volcà Krakatoa (Indonèsia) també va ser el causant d’un descens de la temperatura l’any 1883.
La calor d’aquest 2022 no l’explica només el volcà
Malgrat que segons aquest estudi l’erupció volcànica hauria pogut contribuir a fer pujar la temperatura al nostre planeta, la calor tan persistent i fora d’època del 2022 a Barcelona i a bona part de l’Europa occidental no només s’explica per aquest fet. La persistència de certes situacions meteorològiques que han afavorit l’arribada de masses d’aire càlides provinents del sud i la tendència evident al llarg dels anys a l’augment de la temperatura fruit del canvi climàtic en són, en gran mesura, els principals responsables.
De fet, la contribució del volcà a alterar el balanç entre la radiació que arriba a la Terra i la que en surt és menor que la que ha provocat l’augment de concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera entre el 1996 i el 2005.
