El desgel està en marxa als Pirineus des de fa uns dies. Tot plegat, després d’un hivern molt poc generós pel que fa a pluja i neu a les capçaleres del Ter i del Llobregat, malgrat alguns episodis de precipitació relativament abundant durant el gener i el febrer. Tot plegat ha fet que l’acumulació de neu hagi estat modesta, per sota de la mitjana en conjunt excepte a l’entorn del Cadí, on les nevades del febrer, a darrera hora, van acostar els gruixos a la normalitat.
L’arribada sobtada d’un episodi de bonança primaveral a principis de març, amb registres de temperatura molt superiors als habituals, ha estat suficient per fondre bona part del mantell nival en tan sols una setmana.
El desgel només ha fet pujar lleugerament el cabal del Ter i del Llobregat
Entre divendres, 10, i dilluns, 13 de març, un matalàs d’aire càlid en altura va implicar valors de temperatura sobre zero a pràcticament totes les cotes dels Pirineus. La temperatura màxima es va situar per damunt dels 15 graus a 1.500 metres i es van superar els 10 ºC a cotes a l’entorn dels 2.000 metres. La neu present a les capçaleres del Ter-Freser i del Llobregat es va fondre acceleradament i en bona mesura.
Actualment el mantell nival és discontinu o nul a la cara sud de les muntanyes d’aquest àmbit. La neu present en general té forma de plapes, amb un aspecte més propi de finals d’abril o principis de maig, que no pas de mitjans de març.
El desgel dels darrers dies ha fet pujar lleugerament el cabal del riu Llobregat aigües amunt del pantà de la Baells. L’aforament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha registrat pics superiors als tres metres cúbics per segon.
Aquest increment del riu Llobregat tan sols ha servit per frenar el descens del nivell del pantà durant uns quants dies. L’ascens ha estat, de moment, molt lleu: ha passat del 25,8 % diumenge a primeres hores, al 25,9 % dimecres al vespre.
La situació ha estat molt similar en el cas del riu Ter al seu pas per Ripoll. El cabal del riu ha anat lleugerament a l’alça des de finals de la setmana passada, malgrat que també amb pics modestos, en conjunt inferiors als quatre metres cúbics per segon. Els efectes de l’augment del cabal del riu als pantans de Sau-Susqueda es fa difícilment quantificable a causa del buidatge que està patint aquests dies Sau.
Per què el desgel s’acostuma a fer notar poc als pantans del sistema Ter-Llobregat?
La contribució de la neu en forma de reserves d’aigua equivalent de les capçaleres del Ter-Freser i del Llobregat és habitualment força discreta, fins i tot en hiverns de molta neu. Una de les raons és la petita superfície de terreny que pot encabir neu i que tributa cap als rius i torrents d’aquestes conques.
Al Pirineu occidental, en canvi, el desgel sol fer-se notar de forma important en forma d’una crescuda del cabal dels rius gràcies a la gran superfície de muntanyes que poden acumular neu i posteriorment fer-la arribar als rius. Enguany, però, la poca neu acumulada en aquest àmbit malauradament tampoc s’està fent notar gaire.
