El tritó del Montseny és un animal únic al món, endèmic (exclusiu) d’aquest massís català i considerat un dels amfibis més amenaçats d’Europa.
La població de tritó del Montseny és només de 1.500 exemplars. La fragilitat i vulnerabilitat d’aquesta espècie rau en el fet que el seu hàbitat es redueix exclusivament al massís del Montseny, on la seva població es divideix en dos llinatges: el de la cara oest i el de la cara est d’aquest massís, separades per la conca del riu Tordera.
Ara, una investigació liderada per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha descobert una nova subespècie del tritó del Montseny.
Dos llinatges separats per la Tordera
Els dos llinatges de tritó del Montseny (oriental i occidental) fins ara havien estat considerats la mateixa subespècie. Ara, un equip liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mix del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, ha descobert que el llinatge occidental conforma en realitat una nova subespècie: el tritó del Montseny occidental (“Calotriton arnoldi laietanus”).
S’ha batejat amb el terme “laietanus” en referència al poble iber, que en el passat va compartir el seu hàbitat.
L’estudi ha analitzat dades morfològiques, genòmiques i ecològiques per descobrir les diferències entre els dos llinatges del tritó del Montseny.
(…) vam seqüenciar més de 100 individus de totes les poblacions conegudes i vam descobrir que el genoma del tritó del Montseny occidental era més diferent del que esperàvem. Integrant les diferències ecològiques i morfològiques vam determinar que es tractava d’una nova subespècie””
Diferències entre el tritó del Montseny occidental i l’oriental
La investigació ha revelat que el tritó del Montseny occidental habita en rierols coberts sobretot per alzines i a menor altitud que els seus germans de la part oriental del Montseny.
La morfologia del tritó occidental és més robusta i llueixen un puntejat platejat distintiu als laterals del cos. El musell dels mascles es torna blanquinós amb l’envelliment.
Segons Adrián Talavera, primer autor de l’estudi, el tritó del Montseny oriental “és més esvelt i habita típicament rierols dins les fagedes”. A més, i a diferència de l’occidental, té taques grogues que li permeten camuflar-se entre la fullaraca.
Conèixer les diferències ecològiques entre les dues subespècies de tritó del Montseny pot ser clau per a la seva conservació”
Per què és tan fràgil la situació de tritó del Montseny?
El tritó del Montseny viu en una àrea molt restringida del massís del Montseny, fet que implica que sigui especialment fràgil i vulnerable a veure’s afectat per qualsevol alteració del seu hàbitat natural.
La capacitat de dispersió és tan baixa que les seves poblacions, que mai no surten de l’aigua, a penes es poden desplaçar uns pocs metres cada any. Així doncs, les seves poblacions són propenses a fragmentar-se.
Les principals amenaces per a la seva supervivència que podrien acabar amb aquesta espècie amb un curt període de temps són:
- el canvi climàtic
- la pèrdua d’hàbitat induïda per l’home
- l’esgotament de les aigües subterrànies
És per això que conservar aquesta espècie en perill crític d’extinció sigui tan complicat.
El programa LIFE Tritó Montseny
Entre els anys 2017 i 2022 es va desenvolupar el programa LIVE Tritó Montseny, el qual ha tingut un paper clar en la conservació del tritó. Es tracta d’una iniciativa de la Diputació del Barcelona i de Girona, el Zoo de Barcelona, Forestal Catalana i la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del PN del Montseny.
Actualment continuen en marxa programes de conservació que inclouen la reproducció de l’espècie per poblar noves zones del massís del Montseny que puguin ser adequades per a l’espècie. S’està reproduint la espècie a diversos centres: Torreferrussa, el Pont de Suert, Bagà, al Zoo de Barcelona, al Zoo de Chester (UK) i al CREAC (Calafell).
Fins ara ja s’han dut a terme reintroduccions en vuit torrents del Montseny: cinc a la zona occidental i tres a la zona oriental del massís. S’han reintroduït en total més de 3.000 exemplars.
La descripció d’aquesta nova subespècie pot aconseguir una major protecció per a aquest amfibi, que és únic al món i tot un emblema de la biodiversitat catalana”
