Quan es va signar l’acord de París, el desembre del 2015, es projectava que el planeta Terra assoliria l’escalfament d’1,5 ºC el març del 2045. Actualment, vuit anys després de la seva signatura, tot indica que aquest llindar d’escalfament màxim s’assoliria el febrer del 2034. La dada s’ha calculat segons una extrapolació de dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.
El temps s’esgota si volem mantenir la temperatura global per sota l’1,5ºC
Una aplicació desenvolupada pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (CS3) demostra que el temps s’esgota si volem mantenir la temperatura global per sota l’1,5ºC d’escalfament respecte a l’era preindustrial. Segons expliquen des de Copernicus, l’any 2015, quan els delegats de la COP van signar l’acord de París, la temperatura global se situava 0,98 ºC per sobre la mitjana preindustrial. En aquell moment es va calcular que la superació del llindar d’1,5 ºC s’assoliria l’any 2045.
Actualment, a les acaballes del 2023 i en el context de la COP28, les mateixes dades estimen que hem assolit un escalfament mitjà global d’1,25 ºC i que ens situarem 1,5 ºC per sobre els nivells preindustrials l’any 2034. I això sense tenir en compte les dades més recents del rècord del novembre del 2023.
Vist d’una altra manera, el 2015 encara teníem 30 anys de marge per assolir l’objectiu (l’any 2045). Actualment el marge s’ha reduït molt i només disposem d’11 anys (2034). Hem avançat, per tant 19 anys en el cronograma.
Les causes d’aquest avanç són conegudes i es vinculen a la combinació de l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sumat a esdeveniments de variabilitat natural com el fenomen global del Niño.
Uns resultats que no sorprenen
Segons exposen des de Copernicus, tot i que les dades són altament preocupants, no sorprenen pel fet que la concentració de gasos d’efecte hivernacle està previst que assoleixi nous màxims enguany.
Els anys que han passat des de la signatura de l’acord de París han estat els més càlids registrats des que se’n tenen dades, l’any 1940. Els anys més càlids registrats han estat el 2016, el 2019 i el 2020.
El 2023 destaca de forma especial, doncs ja no hi ha dubtes que serà el més càlid mai registrat a la Terra.
Malgrat això, segons Copernicus “no tot són males notícies”, ja que en alguns sectors i regions s’han fet esforços per reduir la concentració de gasos d’efecte hivernacle. El Servei de Monitoreig de l’Atmosfera de Copernicus (CAMS) proporciona estimacions gairebé en temps real de les emissions de diòxid de carboni (CO2) per a la Unió Europea i el Regne Unit. D’això se’n desprèn que alguns sectors han reduït significativament les emissions, però els esforços no es tradueixen en una disminució global de les concentracions.
La temperatura de l’aigua dels oceans o el gel marí de l’Àrtic i l’Antàrtida, indiquen també un fort escalfament
L’acceleració de l’escalfament global des de la signatura de l’acord de París també es fa palès en reguladors clau de la temperatura planetària, com poden ser la temperatura de mars i oceans, o l’extensió de gel marí.
El gel marí de l’Àrtic va assolir l’extensió més baixa a finals d’estiu l’any 2020, seguit dels anys 2019 i 2012.
La diferència respecte a la mitjana és encara més sorprenent en el cas del gel marí de l’Antàrtida. Ara fa uns mesos, a l’octubre, la seva extensió es va situar un 11 % per sota la mitjana del període 1991-2020. L’anterior rècord datava del 1986, amb un 5 % per sota el llindar mitjà.
