Amb l’octubre gairebé acabat, les esperances per veure pluja aquesta tardor es concentren en el mes de novembre, que acostuma a posar punt final al màxim pluviomètric climàtic de la tardor. Però, què diuen els models? Ha de ploure més o menys del que seria habitual?
Només el model europeu manté l’esperança
Els models meteorològics no són especialment optimistes en aquest sentit i, ja d’entrada, s’entreveu una primera setmana de novembre eixuta.
Amb totes les reserves d’un pronòstic a tan llarg termini i que té una fiabilitat limitada, el model europeu (a l’esquerra) és l’únic que manté oberta la porta a les tan esperades pluges de la tardor. Ara bé, si bé en el pronòstic mensual apunta en aquest sentit, el cert és que en el pronòstic setmanal no és tan optimista. A hores d’ara, doncs, ni tan sols el model europeu dona grans esperances en aquest sentit, si més no fins ben entrat el mes de novembre.
EL model americà, per la seva banda (a la dreta), descriu un escenari que indica continuïtat en el temps actual. Situacions atlàntiques que afavoririen, segons aquest model, un novembre eixut a tota la costa mediterrània de la península i agreujarien una sequera endèmica que s’allarga fa més de tres anys.
Són simplement tendències que no s’han d’agafar fil per randa. Sense anar gaire lluny, per al mes d’octubre el model europeu apuntava més pluja de l’habitual i, al final, en molts indrets haurà quedat per sota de la mitjana, un escenari molt més proper al que indicava aleshores el model americà.
La temperatura sembla una batalla perduda
Si la precipitació ofereix algunes incerteses i alguna esperança, la situació és radicalment diferent pel que fa a la (gairebé) batalla perduda de la temperatura.
Cap indici que el novembre ens hagi de portar grans fredorades. La versió setmanal del model europeu apunta una primera quinzena de mes que podria tenir un comportament normal, termomètricament parlant.
Si analitzem el que ens diuen per a tot el mes, tant el model europeu com l’americà coincideixen a descriure un novembre amb una temperatura força per sobre del que seria habitual. Cap sorpresa en un clima cada cop més escalfat i en què la normalitat tèrmica se celebra cada cop més com una petita gran victòria.
Els models ens encaminen cap a un hivern sense hivern
Tampoc hi ha sorpreses en aquest sentit si fem un exercici de ciència-ficció meteorològica i intentem entreveure les pautes del temps de l’hivern.
Els dos grans models de pronòstic estacional preveuen un hivern amb temperatures molt per sobre del que seria habitual de manera sistemàtica. A la imatges superior podem veure l’anomalia de la temperatura prevista pel model americà per al trimestre desembre, gener i febrer, més càlids de l’habitual, tant a la península com a la pràctica totalitat del continent europeu.
Pel que a la precipitació, els dos models insinuen situacions atlàntiques que no ens són favorables per a grans pluges.
El temps acabarà dictant sentència. De moment, la sequera continuarà fent camí sense aturador. Tant de bo els models estacionals no vagin ben encaminats.
