contaminació Barcelona

(ACN) Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor qualitat de l’aire, menys espais verds i majors taxes de mortalitat. Ho conclou un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ha analitzat 919 ciutats europees. La pregunta que es van fer els investigadors va ser quin tipus de ciutats hi ha a Europa i quines són més favorables per a la salut, qualitat mediambiental i petjada de carboni. La recerca, publicada a ‘The Lancet Planetary Health’, identifica quatre configuracions urbanes bàsiques: compactes d’alta densitat, com per exemple Barcelona o París; obertes de baixa altura i densitat mitjana, com Brussel·les; obertes de baixa altura i baixa densitat, com Oviedo, i verdes de baixa densitat, com Estocolm.

Les ciutats menys denses requereixen desplaçaments més llargs

Els resultats de l’estudi mostren que les ciutats verdes de poca densitat tenen nivells més baixos d’efecte illa de calor urbana i de contaminació atmosfèrica, la qual cosa es tradueix en taxes de mortalitat més baixes —1.003 defuncions per 100.000 habitants en les ciutats poc denses, per 1.124 en les que ho són més, segons dades de l’estudi. Ara bé, com a aglomeracions urbanes disperses, requereixen desplaçaments més llargs i són menys eficients energèticament, la qual cosa les converteix en el tipus de ciutat més costós en termes de petjada de carboni per càpita, amb 1,9 tones en comparació amb les 1,3 tones en les ciutats més denses.

Les ciutats compactes d’alta densitat tenen menys espais verds i registren més trànsit motoritzat (808 vehicles per dia al quilòmetre; 316 les menys denses) i això es tradueix en majors nivells d’exposició a la contaminació atmosfèrica i a l’efecte illa de calor urbana. Aquestes urbs també presenten les taxes de mortalitat més elevades. Per contra, els investigadors assenyalen que la concentració de persones i serveis en un espai més reduït comporta una major eficiència energètica.

Les ciutats compactes es caracteritzen per una superfície reduïda i una alta densitat de població. Solen tenir una densitat alta de zones per als vianants, una densitat moderada de carrils bici i una disponibilitat baixa de zones verdes naturals. És la tipologia urbana amb major nombre d’habitants d’Europa, més de 68 milions, i Barcelona, Milà, París i Basilea en són exemples. La majoria de la població de l’estudi residia en ciutats compactes d’alta densitat (68.096.496 persones) i ciutats obertes de baixa altura i densitat mitjana (56.108.876 persones).

Espais més verds i barris sense cotxes

Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa Clima, Contaminació Atmosfèrica, Naturalesa i Salut Urbana d’ISGlobal i autor principal de l’estudi, assenyala que s’ha d’aprofitar el “potencial” de les ciutats compactes “mitjançant models innovadors, com les superilles, els barris de baix trànsit o sense cotxes, i incorporant alternatives com solucions basades en la naturalesa, incloent la plantació d’arbres o les teulades i façanes verdes”. “És essencial reduir l’ús del cotxe i apostar encara més pel transport actiu i públic”, defensa.